Això va de sobretaules analògiques
De ‘Evaristo i su Orquesta’ (1)
D’una època caduca catòl·lica
Com l’acordió
Un cinema amb baranes
Per qui toquen les campanes? (2)
Un Teatre de varietés
Un Cafè que fa cantó
Parlo d’un temps on el mecànic
Tocava la trompeta
I el fuster bufava el trombó prou bé
I anaven de gira
A bord d’una tartana
Arrancaven el show amb un fox (3)
deia…
Tenim swing
Swing de comarques i fa ding ding
Fet de nostàlgia i triomf al ring
Nostru Senyor ens ha dat swing
Avui cantem melodies de caliquenyo
I ritmes d’entusiasme municial
Les dones ballen a la moda
De 1940
L’èxit de l’estrella del ragtime local
Tenim swing!
Si bé és cert que no tenim
Una tècnica tan depurada
Com els músics de conservatori de ciutat;
Cantem com el rossinyol
i dissimulem les carèncis
amb autenticitat
I amics , per mi això és el swing
(1) Ramon Evaristo, músic i director d’orquestra
molt popular durant els anys 40 i 50.
(2) Film d’Orson Wells, rodat en part a la col·legiata de Cardona
(3) Diminutiu de Foxtrot, estil musical americà de ball
Hi ha dies que em plora l’ànima mesquina (1)
Mirall, diguem, diguem diguem què serà?
I de l’estança silenciosa me’n queixo a l’aire
Mirall, diguem, diguem diguem què serà?
Sóc una trompeta a la deixalleria
Mirall, diguem, diguem diguem què serà?
Ma sol·litud condueix un quatre per quatre
El ball de moda que em convé
És lent com una mirada
Furtiu com una carícia
Diguem, amor meu
Per qui desfulles margarides?
Busco una dona prima com la memòria
Mirall, diguem diguem diguem què serà?
Una nimfa filla del Sol
Mirall, mirall, diguem diguem què serà?
Un amor senzill de la tarda
Mirall, mirall, diguem diguem què serà?
Un petó robat en un poblet del nord
El ball de moda que em convé
És lent com una mirada
Furtiu com una carícia
Diguem, amor meu
Per qui desfulles margarides?
Que les fletxes de cupido
Assaltin la dona que em vol
Que la cosa porta pressa
Diguem, amor meu
Per qui desfulles margarides
Cau la tarda i tinc un bon sentiment
Mirall, diguem diguem diguem què serà?
La sort avui em mirarà somrient
Mirall, mirall, diguem diguem què serà?
Preguntarà pel meu peculiar accent
Mirall, mirall, diguem diguem què serà?
El que vindrà ho sap la nit ardent
El teu amor és un llimoner
Arrecerat del fred del gener
El mou el vent amb aquell teu va i ve
Titatitiritatitititá.
Alegria, la vida és això
Una llimona, un gintònic i un petó
Dolça i àcida, amb tot el sabor
Llimoner, llimoner
Color esperança, llimoner
Agre el fruit que de tu beuré
Si em das llimones l’estiu que ve
Titatitiritatitititá
Alegria…
Creix ben amunt, Llimoner
Que el Margalló (1) t’admiri bé
I s’enrojoli en veure’t el roser
Titatitiritatitititá
Alegria….
Tornarà el callat hivern
Arreceré el llimoner
I ha esperar que arribi el bon temps…
Titatitiritatitititá
(1) Palmera europea, catalana, típica a les
costes del garraf
Un auguri
Un vol d’ocells munt la urbanitat
La musiqueta
Una mentida amb el vestit ben planxat
Un presagi
Aquest oracle que ara arrufa el nas
Em diu que sí
Que estic trencat
Però que he de continuar.
Si ens creuem pel carrer Soledat
I em veus trist, nena no passis pena
L’esperança és un bar obert
I en l’amor amarga és la condemna
Un auguri m’ha que sí
Que al girar el proper xamfrà
Algú em trobaré i
Un auguri
El destí que colpeja amb bons guants
Un auspici
El camí que allarga els enganys
Sembla dir-me
Que em veu prim i desconsolat
Però que sí que sí
Que puc plorar
Però bencabat he de continuar
un auguri
un presagi
una profecia
un oracle
un anunci
un vaticini
De fa un temps
Floreix primavera
I canten els ocells
Al Castell
Les dones somriuen
Al pati d’armes
Però el cert és que duen un punyal
Amagat sota el palmell
i així ve l’amor
Injust i medieval
De cabellera negra
Pell blanca com el mal
De vestimenta caríssima
I de fortuna raríssima
Jo et canto a tu
Plaerdemavida
Dolça companyia
La meva medicina
Ets tu
Plaerdemavida
I així treballa a la cort
Aquest humil trobador
Avui no us trobaré leu (1)
Com Arnaut Daniel (2)
Avui us trobaré clus (3)
Amb la boca rodona
Una mica influenciat
Pel rhythm and blues
Que sé que a estones enyoreu
El llistó alt, el llaüt, l’amor
I que necessiteu
Com pluja el mes de maig
Les rimes d’un rimador
Plaerdemavida…
Ensello la passió
A cavall d’una cançó
Amorosa de ningú
A l’estil del Marcabrú (4)
Quan entomo la tornada
Les cordes de l’instrument
Sonen millor
Si cantes tu…
(1) Trobar leu, estil de poesia trobadoresca
simple, natural i accessible.
(2) Arnaut Daniel, cavaller i trobador. Petrarca
el considerava «gran maestro d’amore»
(3) Trobar clus, estil de poesia trobadoresca
obscura, difícil.
(4) Marcabrú, trobador del segle XII de to moralista.
Corren mals temps
D’aquil·les en el tinc el taló
Sols pot posar fi
El ferro, al meu dolor
Coixejaré
Diu el doctor
Que de tot això
En faci una cançó (1)
Corren mals temps
Per mon cavall
De la seva muntura a al tercio (2) en diuen
Senyora desventura
Manllevat
Serà sacrificat
Doncs té trot i el galop
D’un cavall liciat
Vindran dies de cantar victòria
Vindran dies de terra i pau
Pel tort camí que em durà a la glòria
On res, res és tan important
Corren mals temps
La cadernera sembla dir
El colom vola estrany
No sembla un bon presagi
I és que a dia d’avui
S’atrapa en primer lloc
A un pobre coix
Que un mentider badoc
Vindran dies…
Corren mals temps
Pugen l’escala
Canvien els panys
Li roben al vent
Corren mals temps
Qui sap si marxaran
Si quan em veus venir
S’aixeca un vent triomfat
És que hem remuntat
O la Glòria he arribat
Que corren mals temps
Però jo estic ben bragat
Que corren mals temps
I jo estic ben cansat
(1) Cançó basada en fets reals. El 22 de setembre de 2019 vaig trencar-me el taló.
(2) Unitat militar de l’exèrcic espanyol durant el regnat de la Casa Àustria.
La mort m’ha dit “ei tu
Senyorejo el teu cos tan bru!
Tens la tomba allí d’on ets tu
I un últim salm per cantar”.
Fanfàrria espurnejant
El corneta és ton germà gran
De l’Orquestra del mentrestant
Avui et duem a enterrar
Que Déu em salvi
Doncs ara és el moment!
No tinc res més que un reialme de pensament
I el cor ben ple d’estimar-t’hi a tu
I a la bona gent
Sóc carregat a peu
Sóc l’espill on hi coqueteja Déu
Pel camí que serpentina el cel
S’hi veuen els camps del demà
Fanfàrria espurnejant
Del taüt anirem traginant
A una ermita abandonada
on per fi podré descansar
Que Déu em salvi
Doncs ara és el moment!
No tinc res més que un reialme de pensament
I el cor ben ple d’estimar-t’hi a tu
I a la bona gent
La barca encallada al fang
El rubicó (1) et vol claudicant
En aquest veler senzill
Tan ple de desencís
Que navega directe al pedrís
El vent t’ha pres el camí
Les respostes queden lluny d’aquí
I no tens braços per remar
Ni esma per resar
Només hi ha el Sol mirant-s’ho enllà, però
Si apedrega
O si plou dur
Em tindràs sempre aquí per tu
Carinyo
Algú havia de dir que sí
I defensar les pedres del camí
Tot i que és de manual
Que els gossos lladraran
Amb faules de trist final
Si els Déus no et fien mai més
I et cau al cap el cel amb tot el pes
Si la vida no et somriu
Fes un crit i i acudiré com el lladre
Guarda la nit
Que gira el món i seguim aquí
Estoics com el camí
Tu a lo teu, tots a lo teu
La virtut va a peu
I et recordo, amic meu
Si apedregue…
(1) Riu d’itàlia per on creuar-hi amb una legió romana dirigint-se a Roma era sinònim de declarar-li la guerra.
Avui que el bon temps ens du
Pel camí del fandango
I els ocells suspiren
A les parets tristes de l’amor
Cel mullat
Ulls ardents
Ets bonica fins les dents
Et canto a tu que ara tens
La bellessa d’aquest temps
Una cançoneta-ta i anem a jugar
Avui que als aparadors
Hi ha exuberants culebrots
I la gent s’enamora
Dels seus lluents cors
Veuràs que es burlen i es prometen
Brevíssimes esperances d’amor
i es fonen i es rejunten
Les mentides amb l’or
Cel mullat
Ets un remolí
Vols cantar amb mi?
Et faràs gran
Com un ocell
Jo em quedaré quiet com un arbre vell
I un dia li cantaràs contenta
Una cançoneta que jo sé
Oh ulls ardents
Ets bonica fins les dents
Nena et canto a tu que ara tens
Del rellotger, el nostre temps
Al·leluia, et tinc a tu
Uns llavis suaus a mitjanit
La pensió que alimenta la meva ànima
Tremolosa de fred quan per art de màgia
Vas caure com un àngel oportú
Tinc un dematí com tu
D’horitzó i Sol eixut
Dedicat a melodies blanques
I als versos del segle d’or de les tardes
Que avorrides ens semblen dir
Al·leluia
Amor meu, de tu ho vull tot
Les dues cares, la sud i la nord
En el mar antic del desamor
Hi hem extraviat tantíssims bots
En aires de joventut
Però a la fi som aquí
Al mig d’aquest preciós camí
Hem après el cant no escrit dels amants
Que s’estimen i s’ajuden i que per molts anys
Carinyo, tu i jo, puguem dir
Dolors amiga meva
Al cementiri t’hi duré flors
Del bracet, unes garlandes
Que sí que sí, que ens hem besat
I és com qui besa
Els carrers del que ha de venir
És com qui tanca la finestra que era oberta
I ventejava el camí
Vull agrair-te això
Vull agrair-t’ho
Allò que dones, cap a tu ja torna
Ieie
Dolors, obstinada tirana
Que entristies la meva vida
Has mort avorrida els diumenges
Menjant el pà que aquí s’hi dona
Cents de passejades
Per indrets de creus solitàries
Avui que l’alegria mana
Estimar-nos a besades
Vull agrair-te això
Vull agrair-t’ho
Allò que dones, cap a tu ja torna
Ieie
Dolors em preguntes
On l’he trobat?
Doncs dins la misèria
Del teu sembrat
Quan el futur era desert
La meva noia somiava amb l’oceà
I la casa ha canviat la façana
I les parets tornen a cantar una cançó
I les flors fan discursos
Perquè governen el balcó
Vull agrair-te això
Diamant
Robí
Vens com un riu d’or
D’alegres rínxols per mi
Encens el llum
De les ombres de casa
Xocolata i cafè
Sonora rialla
Tresor meu que sigui un gran dia
Per molts anys celebrem que som aquí
Si l’amor muda de seguida
En faré una cançó
Perquè la cantis amb mi
Alça el got
Napoleó
Gaudeix d’aquest dia
Que no ets a Waterloo (1)
I a tot volum
Canta-li a la fortuna
Que el que vindrà sols ho sap
La mort inoportuna
Tresor meu que sigui un gran dia
Per molts anys celebrem que som aquí
Si l’amor muda de seguida
Té aquesta cançó
Perquè em recordis així
(1) Napoleó va perdre la guerra a la batalla de Waterloo, l’any 1815.
Quan te’n vagis un dematí
Que no cantin
Un rèquiem per mi
Sols dedica’m, si tens un moment
Quan miris enrere
Un bon pensament
Però si et quedes
Si et quedes amb mi
A la vida
Una balada li vull dir
Que diu que tornes
I em parles de nou
Com la primavera parla
Als xavals, als dinou
Però per favor
Diguem amor
Que n’és de naltres dos
Encara sents
Al fons del teu cor
Allò que vam regalar-nos
Quan te’n vagis
Jo em quedaré aquí
Amb els teus petons
Que un dia van venir
I un altre marxen
Com se’n va aquesta cançó
Carta extraviada
Del carter de l’abandó
Però si et quedes
Et guardaré aquests ulls tan vius
Blaus els dies bons
Ardents les nits d’estiu
I que ens sorprengui
Un riure infantil
Una vida assolellada
Com les llums del Nil
Quan te’n vagis
El món girarà igual
Sé que tornaré a caure
Al dolç parany
De les roses
I emmudiré el rancor
Cantaré una melodia
Faré renéixer una flor
Quan te’n vagis
Si et quedes…
Avorrit com un gerro sense flor
Enlluerna la vista l’abandó
És llum tèbia i menor
Buida d’amor
S’amaga a l’armari encastat
Treu la pols de la soledat
El gat imaginava
Una vida al teu costat
Turututuu…
Així és com ve
Res a fer
Així ve el meu dissabte
Ningú em va dir
Que quan et trenquen així
Ve sol el dissabte
Dissabte ve a matar el temps
A beure fins als turmells
És llest i em darà consells
De com burlar els vents
Et voldria veure des del balcó
Amb l’alegria de tornar
Però la boira entela el vidre
Des que vas marxar
Turututuu
Així és com ve
Dispararé al calendari
Jugaré al pianoforte com un aleví, sí
No pensaré ni un mica més en tu
L’alegria ja no s’enreda als teus cabells
Com ahir
I amb el silenci
De la matinada
Cavalcarem
Que el desig, d’amor, no hi entén
Turututuu
Així és com ve
En aquest lloc
Al mig de tot
La llengua és rara
I els camins no duen enlloc
Us diré
Com el xafen, els meus ulls
El país que m’ha vist néixer
La pols que no esculls
Cap al Sud
Les hores i els minuts
S’assequen als torrents on hi abeuraven
El cavalls d’Al-mansur (1)
Cap al nord
Un gegant endormiscat
I enllà de les primeres neus
No n’ambiciono a parlar
Si us perdeu
Us guiaran els camps
Que rònecs, no envegen
Les cases davant del mar
I al tombar
Per la comarcal
En la discreció hi veureu un paradís normal
En aquest lloc jo hi vull renéixer
No us fieu
Del que us diran aquí
L’enveja es passeja
I el progrés és l’últim tren d’ahir
L’alegria
Canta en andalusí
A les cases barates del pervenir
Lo vescomte (2)
S’hi va fer un xalet (3)
A un poblet on avui dia
No hi ha una ànima dempeus
A la parròquia
Hi ha escrit a la paret
En aquest lloc jo hi vull renéixer
No hi ha grans teatres
Ni centres comercials,
Ens passegem pel centre de l’univers
Del borratxo de bar
Però aquí el blues s’hi ha fet un forat
En aquest lloc jo hi vull renéixer
Les campanes xiulen a l’amor prohibit
Una criatura juga al carrer vestit de llana i de lli
A mon senyor li deixo per escrit que
En aquest lloc jo hi vull renéixer
(1) Al-Mansur va ser un gran general andalusí que, entre altres, va saquejar Barcelona al segle X
(2) Vescomte de Cardona
(3) El palouet, una casa que el Vescomte de Cardona va fer construir a Llanera, Solsonès, per la seva dona.
Sonata de pobre, d’alcohol i vi
Amaga el Sant Cristu el febrer mesquí
No sóc jo qui us parla, és el wiskie
És Carnaval a ciutat, per fi
El trompeta bufa una melodia
La xica l’aparèn i la canta nit i dia
I així va el penedit
De Solsona – Nova Orleans
Rere el músic, un crit
Catalana second line (1)
Au vinga noia
Enganxat a mi
L’esperit balla
Es vol divertir
Així és la vida
Així és el ritual
D’una nit a la terra, lere
Per carnaval
Crist perpetu com la tristesa és
Però avui l’alegria ens les nòmines
Cervesa freda i a lluitar contra el gegant (2)
Que l’orquestra ja està escalfant
Europa s’explica i no és amb una sardana
Arrenca el metall amb la Marxa Americana (3)
I així va el penedit
De Solsona – Nova Orleans
Rere el músic, un crit
Catalana second line
Au vinga naia
Enganxat a mi
Mon esperit balla
Es vol divertir
Així és la vida
Així és el ritual
D’una nit a la terra, lere
És carnaval
Au vinga, amor meu
Enganxat a mi
La vida és tan curta
Com aquest got de vi
Digues que m’estimes
Fem junts el ritual
Que aquesta nit a la terra, lere
És carnaval
(1) Second Line és un estil musical i un tipus de ritme de Nova Orleans. Catalana Second Line fa al·lusió a Solsona, on la música del carnaval veu molt de popurris de jazz arcaic, marxes militars, foxtrot… El concepte Catalana Second Line també fa referència a la segona línia de Catalunya, els pobles de l’interior.
(2) El Carnaval de Solsona es caracteritza per les seves músiques, de Joan Roure, i els gegants paròdics i amb els braços articulats, de Manel Casserras
(3) La Marxa Americana fa referència a la National Emblem March, una marxa militar americana que Joan Roure va utilitzar per composar part de “El Bufi”, l’himne més popular del Carnaval
Dissimulava (1)
Quan teixia cantant
El dolç encanteri
D’un temps estrany
Però el ragtime (2) va batre
Les ales del desig
Les veles del barco
Les ganes de fugir
Calipso (3) conspira
Per trobar algú
No seré jo, doncs
Potser seràs tu?
Enamorada
Sense raó, de mi
Una nit estrellada
Calipso em va dir
Carinyo, va
Porta-m’hi, torna’m a ensenyar
El caminet
De l’amor del tornar a estimar
Portam allí on la passió
És la llum del matí
Calipso aquell dia
Va parlar-me així
De pedra egípcia
Nas de pòrtic bonic
A la platja de l’Illa
Que es va fer construir
Vaig dir-li “Calipso
No n’estic prou de tu”
I trista i preciosa
Va cantar-me així
Carinyo, va
Porta-m’hi, torna’m a ensenyar
El caminet
De l’amor del tornar a estimar
Portam allí on el teu nom
És la llum del matí
Calipso aquell dia
Va parlar-me així
(1) El narrador és Ulisses
(2) Estil musical modern americà
(3) Nimfa o deesa que acull Ulisses a la seva illa en el seu retorn a Ítaca. Se’n enamora, viuen junts 7 anys i tenen 4 fills. Finalment Ulisses l’abandona i Calipso, tot i negar-se a deixar-lo marxar, finalment ho accepta amb bon fairplay
Viena al fons
Tantes flors
Tretze tones d’aquest autobús
Vinyes verdes i un xiuxiueig
Diu que l’estimes
Et porto així
Núvol meu
Duc la pena del cabell al peu
Pels carrers on un dia Amadeu (1)
Feia melodies
Altre cop que
No t’he vist venir
Junts era dolça la vida
Viena al fons
El desengany
Me’l beuré dins d’aquest vas de bar
Tes carícies no tornaran
S’ofeguen al Danubi
I en aquest cor
Esquerdat
La modèstia s’hi fa una ciutat
I es passeja pel bulevard
De Don Giovanni (2)
Altre cop que
No t’he vist venir
Junts era dolça la vida
I així Viena al fons
Il·luminats
Els carrers d’aquesta ciutat
Uns ulls blaus em diran que sí
Que tot ho esperi
A Viena jo i el meu destí
Que és un dolç imperi
(1) Wolfgang Amadeus Mozart
(2) Don Giovanni és una òpera de Mozart
Tornar-te a veure i una punxada a la pell em diu
Que enyoro el teu amor tan dolç
Quan les nostres boques en antigues nits d’estiu
S’enredaven com l’aigua del riu
Amagada, la veu que diu que ja fa un temps
Que de tu la meva mà no n’escriu
Rera el paper, una foto d’arxiu diu;
Enyoro al teu amor tan dolç
Perduda la nostra història
La inspiració és un pou
I la desmemoria s’ha fos
Per sempre escrita a l’os
Però tot passa quan canto un lament
I enyoro el teu amor tan dolç
I si tinc un mal dia, sangloto com un nen i
Enyoro el teu amor tan dolç
I així és com es canta amb les ales i feliç
Enyoro el teu amor tan dolç
Que de l’alegria, la pena n’és el reprís
Enyoro el teu amor tan dolç
De tot el que vas deixar-me, és la nostàlgia
El que m’agrada a mi
Enyoro el teu amor tan dolç
No ha viscut aquesta vida
Qui no pot dir
Enyoro el teu amor tan dolç
Dues ales m’has pintat a l’esquena,
tututurutú
I ja no toco de peus a terra,
tututurutútú
Cel meu
Fa bon dia
Ei guaita el Sol, diu
Turutututu
Vitamina D
Els dies que fa núvol
Quina sort dormir juntets
Jo no sabia amada meva
Que eres llum resplendent
A tants anys fets de calç i arena
Que ben lluny queden,
Tu ets d’alta volada
Ets un raig de Sol
Tu ets la meva casa
Cel meu
Fa bon dia
Ei guaita el Sol
Turutututu
Vitamina D
Em desperto al dematí
I l’engranatge de la Terra gira
A la ràdio sona una cançó
Que em recorda a tu i a jo
Ei guaita el Sol què diu
Vitamina D!
Cel meu, amor meu
Fa bon dia
Ei guaita el Sol, guaita’l dalt brillant
Turutututu
Tu ets la meva
Turutututu
Vitamina D
Baixes del cotxe, llavors el vent xiula
Damunt la frontera, que són quatre pedres
De Marca Hispànica (1) que ja ningú recorda
I s’ofenen les runes que eren terra de rei (2)
De mitges mentides quan els claves
Aquests dos ulls negres
Que són un fotut misteri
Carinyo, t’estimo
Com el cel al blau
Com la llum que jo vaig buscant
Carinyo, et desitjo
Com l’abella a la mel
Caminet que junts anem trobant
Mirada negra, terra d’alfàbrega
L’estàs regant, al balcó de casa meva
Carrer per on demà et veuré marxar
Sacseja el meu cor, ràtzia d’Al-mansur (3)
Així ets i així vens,
Quan em mires, cent vides em miren
La genètica ens marca un gol
En ta mirada negra, deserta, selvàtica
Carinyo, t’estimo
Com el cel al blau
Com la llum que jo vaig buscant
Carinyo, et desitjo
Com l’abella a la mel
I el caminet que junts anem trobant
Amor meu ets la mecenes
De les meves aventures noves
De qui busca l’origen antic de les coses
Milers de kilòmetres de Marca Hispànica
De vides viscudes que ara són gotes d’aigua
Condensades en les llàgrimes que et neguen els ulls
Carinyo, t’estimo…
Sacseja el meu cor amor.
(1) Marca Hispànica era el nom que rebien els territoris del nord de la península que no van quedar sota domini musulmà. En el cas d’aquesta cançó, es refereix al sud del Solsonès, terra de frontera, on la línia passava per la Vall del Llobregós.
(2) Terra de ningú o Terra de rei eren aquells terrenys prop de la frontera que estaven deshabitats i te’ls podries apropiar sempre i quant no demanessis protecció al Senyor feudal o al Rei.
(3) Capitost musulmà que va organitzar centenars de ràtzies contra els cristians. Les ràtzies eren atacs en territori enemic amb l’objectiu de saquejar i fer presoners que després se’n demanava un rescat on eren venuts com a esclaus.
Divertimento és una paraula
De finals del segle disset
Una peça ben divertida
Intercalada entre actes d’òpera i ballet
Una droga molt dura
Un refugi de l’edat
Una afició suïcida
O un amor no confessat
Quan entrem al llit, llavors tu
Divertimento
Tot el que em fas sentir
No és ploma, no ho invento
Divertimento
També és Cleòpatra
Comprant cosmètics en un magatzem
Joana d’Arc escoltant la veu de Déu
En sessió d’enregistrament
Al Capone tocant el banjo
Acompanyat del seu quartet
El Premier Japonès als bongos
Colpejant amb molt desencert
Quan entrem al llit, llavors tu
Divertimento
Tot el que em fas sentir
No és ploma, no ho invento.
Si estic cansat de mi, llavors tu
Divertimento
Quina sort tenir-te així, amor meu.
Divertimento és Albert Einstein
Tocant el seu preuat violí
És com entrar al club d’escacs
I trobar-t’hi a Napoleó Bonaparte apallissant avis al tauler
Divertimento és Osama Bin Laden
Jugant al voleibol
O és Mozart jugant a les cartes, als daus
I qui sap si als jocs de rol
Quan entrem al llit, llavors tu
Divertimento
Tot el que em fas sentir
No és ploma, no ho invento
Si estic cansat de mi, llavors tu
Divertimento
Quina sort tenir-te així, amor meu.
Divertimento.
Dona’m el més dolç verí
En els teus llavis el trobi
Dona’m el més dolç verí
I dormi un son profund al teu llit
On l’amor vola alt.
Aquesta cintura teva
Morena com el cafè
És platja meridiana
On s’hi banyaven els meus peus lleugers
Aquesta ombra teva
Que no em deixa marxar
S’allarga durant el dia
I de nit sempre torna a casa
On l’amor vola alt amb tu.
La meva solitud
Insisteix que ets rebel·lió
Diu que lluny de tu
Dies de filferro
Arxienemiga de la foscor
La mala intenció
Es rega en altre balcó
Llibertat vol dir
Canten els ocells
Si hagués de dir on nien
Diria als teus cabells
Canten a la brisa
Que t’aixeca la faldilla
Canten una missa
Perquè sempre em donis en vida
El més dolç, dolç verí
En els teus llavis el trobi
El dia que vam néixer
Dos caminets ens van dar
L’un era una autopista
L’altre, honestament, qui el recorda ja?
T’asseus a la dreta
o a l’esquerra del Senyor?
Dus les pedres de casa
O la casa al millor postor
Però dos camins et porten
A fer l’últim sospir
Dos camins ens porten
A l’infern o al paradís
Saps que xerren el morts del cementiri? Diuen
Fes el que penses!
Fracassar cent cops és fracassar millor (1), es miri com es miri
Fes el que penses!
Enlaires el vol, te’n vas de mi carinyo
Fes el que penses!
I la vida és més preciosa amb tu aquí, però igual
Fes el que penses!
Perquè igual dos camins et porten
A fer l’últim sospir
Dos camins ens porten
A l’infern o al paradís
L’èxit que cada dia et promet
Aquesta societat avariciosa i plena
De psicòpates dels negocis i de l’amor
És un ram d’alls penjat
En una cambra sòbria de pastor
Així que rock’n’roll
I fes el que penses!
Rock’n’roll,
No el trobaràs en un talentshow nena
El desert és el l’hàbitat natural de naltres, els perdedors
Al dematí hi fa un inquietant silenci
Els filòsofs en diuen dignitat
Digues el que penses!
El Senyor t’ha dat les armes
Ei, Fes el que penses!
Per ser amos i senyors
Ei, Fes el que penses!
Per ser la terra i la collita
Ei, Fes el que penses!
I transitar feliços el caminet de l’amor
Ei, Fes, Fes el que penses!
Però si ens dibuixen les línies del terra
Ei, Fes el que penses!
I ens pinten el cel negre i fosc
Ei, Tu Fes el que penses
Siguem un petó a la carretera, nena
Ei, Tu Fes el que penses
Siguem el vendaval que escampi el seu plor
Ei, Fes, Fes el que penses!
Siguem lliures com l’error
Ei, Fes el que penses!
I que no ens aturi un semàfor en vermell
Ei, Fes, Fes el que penses!
Siguem el foc que encén la vida
Ei, Fes el que penses!
Construïm el cel al seu l’infern
Ei, Tu Fes el que penses!
(1) Frase cèlebre de Samuel Beckett
Si vols ser una musa
O un geni de la pintura
Una mà i la carícia
Un petó a la cintura
Si vols ser un pensament
Quan travessi la frontera
Un t’estimo en una pedra
Escrit en una llengua vella
Si vols ser un paisatge
O cantautora de cançons
O ser el vi que mulla els llavis
Si vols ser el meu embruix
Jo no ho sé molt bé
Però et cantaré amb veu sincera
Quatre pinzellades de
Filosofia verdadera
Abraça cada dia
Que la vida és curta
Digues que l’estimes
Amb una melodia
Enyora sempre
Dia, tarda i nit
I que el teu somriure
Es quedi clavat aquí
Si vols ser un cel blau
I després una tempesta
L’amistat que perdura
O el cert d’una llegenda
Ser dos vells besant-se
A la cua d’un cinema
Quatre pinzellades de
Filosofia verdadera
Abraça cada dia…
Si vols ser una quimera
Lliure com la nostàlgia
Una pregària, una barricada
O un camí que du a França
I sentir la passió
Com aire dins la pilota
I tenir fe i tenir un tresor
Que avui no és pas poca cosa
Llavors enyora cada dia
Enyora un munt de coses al llarg d’aquesta vida
I així amb un poc de filosofia
Anar fent via
Abraça cada dia
Que la vida és curta
Voldràs estimar-me
Amb una melodia?
I enyorar-me sempre
Dia, tarda i nit
I que el teu somriure
Es quedi clavat aquí
Cotxes i rhythm and blues
Moguda mitològica de la meva joventut
Les nits escoltava Louis Jordan (1) i somiava
En manejar cent vint cavalls de ferro brut
Amb tu al meu costat
El meu somni de segur té
El ferroveller pagat
I sonàvem a les estrelles
Com ho feien músics que admirem
Clàxon, vàlvules i corbatí
Carinyo ets la meva gasolina
Tu i el rhythm and blues
Yeah
Somiava que tenia un cadillac
Amb el xassís foradat
De l’últim tiroteig a Brooklyn
Les llantes eren plata fina
I quina gran discografia de cassets
Sonant a la platina
Amb tu al meu costat
Els nostres somnis de segur tenen
El ferroveller pagat
I sonàvem a les estrelles
Com ho feien mestres que admirem
Amor, swing i corbatí
Carinyo ets la meva gasolina…
El cadillac del somni
Era ràpid com el mal
Or i diamants
Cançons d’abans
Admiraves el paisatge
Al seient del costat
I jo cantant-te alegre
Com qui ho té tot, ha!
Carinyo ets la meva gasolina
Tu i el rhythm and blues.
(1) Músic afroamericà molt popular als anys 50 en l’escena rnb.
L’hivern de cotxes en fila
Feia fred a la ciutat
I el groc de les faroles
Era un cel tenyit de mes març
Nirvana per megafonia (1)
Sonant a un hipermercat
I els estius eren platges
Sense l’home trampós i adossat
Duke Ellington (2) feia un cafè
A uns metres prop d’aquí
I a la ràdio el discjòquei cremava a la platina
Una de Rage Against the Machine (3)
A quina hora – pregunta un captaire –
Amèrica entra en guerra?
I mor l’era moderna
Als crèdits d’un documental
Turututu
Adéu modernitat
Adéu camí enyorat
Ja res serà per sempre
L’esperança es desespera
El tren que ha de venir
És més ràpid que l’espera
I així dic adéu a un temps
Que enyoraré
Adéu modernitat
Adéu camí somiat
Avui et canto trist
Pel temps que ens hem robat
Adéu amor meu
Adéu modernitat
Adéu camí somiat
Avui et canto trist
Pel temps que ens hem robat
Adéu amor meu
S’ha fos la llum de la botiga
On compràvem els vinils
Un vell crema lentíssima una fària
És la melancolia que mou els fils
M’he llevat contemporani
Sense tu al meu costat
Ja només queda la banda magnètica
De les mentides que hem callat
Adéu modernitat.
(1) Grup de grunge de Seattle (2) Jazzman, director d’Orquestra, Sir Duke Ellington (3) Grup hard rock que mesclava rock amb hip hop.
Per què cantes alegrement?
Si em plores més que em rius
I les llàgrimes t’ofeguen
Si res més senzill que el Sol
No et veu durant el dia
Com pots cantar alegre?
I la pena s’estira al llit
Com un tango o un crit a mitja nit
Per què cantes alegrement?
Si som fills d’un adéu per sempre
I un petó robat a la mort
El demà ja no t’espera
I el mossèn et tira pedres
A la teulada a foc
I la pena s’estira al llit
Foragita-la, com una gata, amb un crit
Solo
Per què cantes alegrement
Si la trobes pel carrer
Amb anell i pretendent
I et dedica un somriure
Que és el lloc on hi vols ser
La resta del teu temps
Per què cantes alegrement?
Si les campanes sonen
I la vida va passant
Deus ser el músic de catàleg
De cançons equivocades
Que entretenen a la gent
Què hi ha de nou rere aquest balcons,
Quants encerts i quants errors?
Té dos nens guapíssims i un home gentil,
Però enyora aquells ulls blaus que va deixar un abril.
Van juntets des que eren nens petits
i quan els veus només pots aplaudir.
Algú diu que hi ha coses que s’estan perdent,
i és que res és just en l’amor i el llit.
Es diu que van cremar Galileu, (1)
però va morir de vell a casa seu.
El deixeble li pregunta: “Ha valgut la pena, senyor?”
Ell diu: “Res és just en l’amor i el llit”.
Magdalena plora als peus de Crist
I exclama al cel: “Que sola estic, per Déu!”.
Jesús replica “Nena, diumenge en parlem,
no veus que res és just en l’amor i el llit?”.
Si el teu cor corre
més ràpid que els teus peus,
si li has clavat la daga,
si t’han posat damunt la creu,
fora culpa, fora remordiment.
Tots sabem que no hi ha llei
en aquest teatre modern.
Amor meu si em dius adéu-siau
llença al riu la porta i la clau.
Troia va caure per un cavall regalat,
I la meva cançó preferida diu: “Hit the road, Jack”. (2)
So come on baby, dance with your brand new man,
i porta’l allí on tu i jo solíem.
Em dius que l’orgull no guanya cap guerra.
Bé, això ja ho veurem,
i és que res és just en l’amor i el llit.
Rolling baby.
(1) Galileu Galilei, científic.
(2) “Hit the road, Jack” és una cançó del rei del soul Ray Charles
Maria (1), no et posem pressa,
tenim tot el temps de món,
però ja governa la banca
al taulell on som.
No respons al telèfon
des que te’n vas anar,
ja no tinc a qui resar
ni dur flors a l’altar.
Els pols es desgelen,
la guerra, un videojoc.
La ignorància ho pot tot, diu:
“Let’s rock’n’roll”.
Permet-me que escrigui,
egoista de mi,
aquesta pregària
que et porti aquí. Diu:
Salva’m, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.
Baby, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.
Maria, deslliura’ns
de la serp de mil caps,
de l’oferta i la demanda,
de “tant tens tant vals”.
T’he escrit un poema
de deu cèntims només,
el que valen les muses
en aquest temps de gratis o res.
Però no ens abandonis
a la nostra sort.
El llop campa lliure
i el pastor ha mort.
Qui sap si els meus amics i jo
podríem dar-te un cop de mà
amb el motor del cotxe,
intentar-lo arrencar. Però,
Salva’m, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.
Baby, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.
No tenim esquerra,
no tenim proclama.
Sols un silenci, i diu així:
Salva’m, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.
Babe, acull-me als teus braços,
només sóc per a tu.
(1) Pregària dirigida a la verge Maria.
Si tornés als anys de la febre,
amb aquelles pintes que solíem dur,
la tornaria a cagar com feia sempre
per arribar a trobar-me algú com tu.
I et cantaria així: “Amor meu,
que el meu temps és teu,
les meves pors, defectes, virtuts.
Que aquest amor que em dónes
fa volar les meves hores
quan estic a soles amb tu”.
Si tingués l’aeroplà de la memòria
et duria allí on em van enamorar.
També allí on un dia van trencar-me,
i amb la pena vindries tu demà.
I et cantaria així: “Amor meu,
que el meu temps és teu,
les meves pors, defectes, virtuts.
Que aquest amor que em dónes
fa volar les meves hores
quan estic a soles amb tu”.
Carinyo, qui t’envia? Quina mena de Déu?
Però que bé que em poso amb aquest somriure teu.
La porta és oberta per si mai vols marxar,
i un ciri a la finestra perquè et quedis la vida entera.
Sota aquest cel negre de mils de milions d’estrelles,
aquesta pau romana i el teu cos estès.
La immensitat de l’Univers, la teva brisa,
acosta’t a la vora, que te la canto dolçament.
I és que aquesta nit, amor meu,
el meu temps és teu,
les meves pors, defectes, virtuts.
Que aquests petons que em dónes
fan volar les meves hores
quan estic a soles amb tu.
Perquè t’estimo i et desitjo.
A soles amb tu.
Sóc alguna cosa certa
o el bufó que et fa riure i plorar?
Sóc lleuger per fer-te lliure
o duc els peus clavats ben endins l’asfalt?
Temps de dir: “Què tal? Com va, amor meu?”
Guaita el desencís, piano piano i a peu.
Viuria sense tu, faries sense mi,
sinó fos perquè tot el que ens fa falta ja és aquí.
Potser no som revolucionaris,
potser l’amor era normalment això.
Ni un conte dramàtic, ni la temptació i el seu llarg mostrari,
només la candidesa d’un enamorat de tu.
Temps de dir: “Què tal? Com va, amor meu?”
Guaita el desencís, piano piano i a peu.
Viuria sense tu, faries sense mi,
sinó fos perquè tot el que ens fa falta ja és aquí.
Pujo al teu descapotable,
anem a fer aquell viatge,
i que les portades dels diaris obrin dissabte
amb el nostre rapte express.
Quan la lluna de setembre
es posi en guàrdia gelosa de tu i de mi,
salta ràpid per la finestra
i anem davant del mar on “t’estimo”
un dia em vas dir.
Temps de dir: “Què tal? Com va, amor meu?”
Guaita el desencís, piano piano i a peu.
Viuria sense tu, faries sense mi,
sinó fos perquè tot el que ens fa falta ja és aquí.
Mou-te carinyo,
que som aquí.
Dues cames sense fi
són una autopista sexy
i han entrat dins la meva vida.
Com un tren d’alta velocitat
posen el peu a la porta,
perquè hi entri l’alegria.
Duen el triangle secret,
el lloc sagrat del meu desig inquiet,
la meva central elèctrica.
Caminen una mica així,
entre dona de ciutat i dona de camp,
i divertides xiulen.
Fem-ho.
No veus que bé em poso quan em mires?
Amb aquest ulls
tristos com el sol,
ah, quan em miren.
Què passa si us dic que sí?
Que crec que Nefertiti (1) va tenir,
Nefertiti va tenir aquestes cames.
Morenes, s’hi reflexa el sol
damunt la sorra i et regalen la vida
al mirar-les. I diuen:
Fem-ho.
No veus que bé em poso quan em mires?
Amb aquest ulls
tristos com el sol,
ah, quan em miren.
Tenen la mirada pietosa
de la verge Maria, misericordiosa.
Massa cops les perdo i tot m’ho perdonen,
però sé on trobar-les…
Assegudes en aquell banc,
una mica tristes, diuen:
Fem-ho.
No veus que bé em poso quan em mires?
Amb aquest ulls
tristos com el sol,
ah, quan em miren.
Si qualque dia els pogués dar
un camí tot ple de roses.
Perquè amb elles la vida m’agrada,
quan camino sense crosses.
Bé, ja el camí dirà,
ara em donen la vida
cada cop que les miro.
(1) Reina d’una dinastia faraònica, esposa d’Akenatón, coneguda pel seu bust.
Ve amb la vestidura ben rascada
sempre m’ha semblat un bon misteri.
L’alcalde ha sortit a dir
que diumenge du la llum, per fi,
a ciutat, per a tu i per a mi.
Ve amb unes molt brutes maneres
d’home de ciutat que ens pren les nòvies:
Americana i sabates de
color coco i aquell posat tan seu de
bitllet en mà i cent volant.
I així és com ve diumenge, la manera de.
Tan perfecte i tan com sempre, la manera de.
Una mà a la cintura i la manera de.
Just me and my baby, la manera de.
Els nanos fan la ronda a l’entrada,
pregunten on coi era ahir al vespre.
“No tinc temps per dissabte nit”,
mentre apuro la cigarreta, els dic.
I tu rius, usurera de mi.
Que arribi ja diumenge i la manera de.
Tan perfecte i tan com sempre, la manera de.
Passejant pel centre, la manera de.
Just me and my baby i la manera de.
Coneix-me un diumenge,
convida’m a un cafè.
Déu sap la factura que li devem deure
de tanta llum de lloguer.
Dilluns sóc una bèstia,
diumenge un home de bé
amb la seva millor muda
i la sort al moneder,
a la manera de diumenge.
Que arribi ja diumenge,
i la manera de.
Expliquen, de la batalla de Farsàlia, (1)
que hauria estat la tomba de Cèsar (2) si no fos
que quan Pompeu (3) esperonava les tropes,
i trobant-se les d’en Juli en nombre inferior,
va girar-se a la infanteria lleugera
i amb les seves millors robes, i Marc Antoni (4) present,
es va arrencar amb un tango, -diuen d’origen persa-,
que més o menys la lletra deia el següent:
Nena, fes-me el dia, fes-me l’any.
Porta’m al teu llit i fes-me l’any.
Obre aquestes portes, fes-me l’any.
Dóna’m un somriure i fes-me l’any.
I és que pots ballar o fugir corrents,
pensar que vas guanyant, o que acabaràs perdent,
però sempre hi ha la negra
teixint els llençols blancs
on dorms abraçadeta amb el teu pretendent.
Nena, fes-me el dia, fes-me l’any.
Porta’m al teu llit i fes-me l’any.
Obre aquestes portes, fes-me l’any.
Dóna’m un somriure i fes-me l’any.
Carinyo fes-me, fes-me l’any.
El majurí (5) és un ritme que ve de Pèrsia.
Passa a l’Al-Andalus i amb el descobriment
d’Amèrica, contagia el tango i l’havanera
o el swing primitiu de New Orleans.
De l’arxiduc a la música de favela,
de l’òpera al club de jazz.
Cada nit a la Terra hi ha una orquestra
tocant el mateix tema, diu: “Fes-me l’any!” .
Nena, fes-me el dia (fes-me l’any).
Anem a donar un tomb (fes-me l’any).
A veure les estrelles (fes-me l’any).
I les llums de la ciutat (fes-me l’any).
Nena, fes-me el dia (fes-me l’any).
Porta’m al teu cotxe (fes-me l’any).
Anem al teu apartament (fes-me l’any).
I fes-me l’any (fes-me l’any).
Què ens ensenya la Història?
Quines conclusions en traiem de tot plegat?
Que sense dolor no hi ha glòria.
Que si vols vèncer has de posar-hi el cap.
Busca qui t’agrada,
creua la pista, l’ambient està calent.
Mou-te amb soltura, sempre ocurrent,
no importa què pensi o digui la gent.
Infanteria lleugera en formació,
força i honor, i al crit de la legió
la música la posem els meus col·legues i jo.
Canta-li, balla-li, aquesta cançó.
Nena, fes-me el dia (fes-me l’any).
(1) La batalla de Farsàlia va ser el combat decisiu entre (2) Juli Cesar i (4) Marc Antoni que volien imposar una dictadura i (3) Pompeu el Magne, general republicà. La cançó explica que Juli Cèsar va motivar les seves tropes amb un tango d’origen persa titulat “Fes-me l’any”. La batalla de farsàlia la van guanyar magistralment les tropes de Cèsar que, tot i estar en clara inferioritat, per mitjà d’una estratègia militar brillant van acabar amb la gloriosa Republica Romana.
(5) El majurí és un ritme de pèrsia que es creu que, entre altres ritmes, ha influenciat bona part de la música occidental. Aquesta teoria es desenvolupa molt bé a “El ritme perdido”, llibre de Santiago Auserón.
Camino per Barcelona, pel centre de ciutat,
i miro una noia amb la mirada fita
a un cartell lluminós de publicitat
que es mou de costat a costat.
Per un mecanisme secret gira la Terra,
i amb ella la misèria, que és un riu
que va ple de somnis abocats a la seva sort
i a l’ample mar. Diu:
Mozart somia una costura delicada,
l’avarícia somia al llit del banquer.
La bondat vol assistència personalitzada,
i dels somnis en tinc parell de línies al respecte.
S’inicia una corrent elèctrica
cada cop que algú en veu alta diu una oració.
L’esclau somia en la piràmide
i el jardiner en l’arquitectura d’una flor,
i ells tindran de mi moltes més
de les meves rimes.
Corre, vés, però no els diguis què somies,
que no hi ha portes al mar!
El poeta aspira a cantar-te només allò
que pots arribar a imaginar.
Quina fortuna donar un tomb
lluny d’aquesta societat de cul-de-sac.
Hi ha milers de persones que de l’aire
en fan pastilles per la felicitat,
i no es venen en farmàcies, ni tampoc
aquestes meves rimes.
El comissari veu el nano emmanillat.
Li diu: “Diantre, un altre cop tu per aquí,
a comissaria tancat?”
Ell arronsa les espatlles, i acota el cap i li diu:
“Em sap molt greu molestar-lo, però vostè veurà,
que jo tinc un somni”.
I ell tindrà de mi moltes més
de les nostres rimes.
L’atleta corre per robar-li a la Història
una mil·lèsima de fracció de segon.
L’amor sovint salta per la finestra
i amb una llàgrima pinta la tela el pintor.
Tenim dues mans, i un munt de somnis.
Alguns estan vius, molts són oblidats
riu enllà, i després a l’ample mar.
Tinc un somni blau
que sempre em porta guerra i pau,
però quantes alegries du!
Diguem què somies tu.
A la seva ombra, a la seva ombra,
ell vol donar-li les gràcies.
La vaig comprar a un marxant francès.
Em va dir: “Cuidado, Edu, mira els mapes!
Té un pla per marxar d’aquí”.
“Que tinguis sort mon ami!” és l’últim que em va dir.
Dormint amb ella pots arribar sentir
la rotació de la terra com un subtil brunzir,
com un roncar, però ella mai va marxar.
T’estic parlant de la meva ombra, és clar.
Al manual d’instruccions diu:
“Els lladres roben i les mares criden,
els nens xisclen rere un cuir urgent,
i el dubte dorm als peus com un lleó cansat.
Evitar passos de zebra,
Stevie Wonder i Beethoven al tocadiscs”.
“No casaràs mai la teva ombra!”
un neci del meu poble m’ha arribat a dir.
A la seva ombra, a la seva ombra
ell vol donar-li les gràcies.
I want to thank you that, baby.
A la seva ombra.
‘Cause you made me happy
when I was so lonely.
Camina vacilona com un tango argentí,
no sap estar sola, o almenys m’ho sembla a mi.
M’escriu cançons d’amor,
perquè és la meva negra, té soul, flow.
S’esbronca amb les muses,
quan no rendeixen els dóna el finiquito també.
Originària de família afroamericana,
parla anglès i té l’esquerra i el revés de Mike Tyson.
Carinyo, si vols ballar amb mi,
per què no? Però quan soni
Blue Suede Shoes de l’Elvis Presley,
a la meva ombra no li xafis les sabates de pell.
Va ser l’ombra del Rei Sol,
amiga íntima de la que va marcar el dolorós gol,
l’any noranta-nou, a la final de la Champions League al Camp Nou.
A la seva ombra, a la seva ombra
ell vol donar-li les gràcies!
Val, seguim:
La meva ombra és dolça i et farà riure,
un poc tímida també,
però quan la vegis al bar convida-la,
a rom amb gel i gingebre.
Dóna-li temps i ja veuràs,
quan s’acostumi a tu et divertirà.
I want to thank you that, baby.
I want to thank you that, honey.
‘Cause you made me happy
when I was so lonely.
Era l’ocellet d’una dona gentil
però vaig emprendre el vol en acabar l’estiu
d’allí on el rossinyol paraules noves li diu,
d’allí al poble on viu.
Aquell que sap com pesen les ales quan no vols volar,
i que amargues són les llàgrimes quan no vols plorar
entendrà que jo, per alleujar el turment
o per divertiment, ja no ho sé, solc escriure així:
Una americana melodia,
i ja el dolor serà un tren passatger.
Americana melodia,
vaig estimar-te tant, que et vagi bé.
Americana melodia,
i un romanç millor vindrà per mi.
Ahir tenia una dona,
ara tinc una sweet american melody.
Contemplar la llum d’aquesta tarda,
la pedra del carrer, l’entrada de casa,
les flors al teu balcó i aquest lleuger caminar,
dona que entres a la meva vida.
Obre’m els teus braços, les teves cames també.
Si m’abraces, si m’enyores, em quedaré aquí per sempre
i que tinguem la sort d’un silenci llarg,
que de molt lluny, com un rumor, vingui l’orquestra tocant…
Aquesta americana melodia.
Que dolç és el camí
del devenir,
del dolor escrit
quan alguna cosa ha de venir…
Amb aquesta americana melodia (tren passatger)
nena, érem nit i dia.
Vaig estimar-te tant, que et vagi bé.
Americana melodia,
i un romanç millor vindrà per mi.
Ahir tenia una dona,
ara tinc una sweet american melody.
La llum que queia ahir era d’or i tristesa
Com ve una cançó, la música i la lletra?
Just en el moment, en que la pena em tenia
Vas venir així, com un llibre obert
Negre era el cel, blau era el dia
El temps corria lent fora la via
D’un tren que havia marxat un altre venia
Com un començament, només per mi
Nostàlgia era la cançó
Trist era el meu vers ahir
I les línies de les teves mans em van canviar el cabell
Fent-me molt millor,del que era ahir
No hi ha ningú com tu
Gràcies per la llum i el dolor que ha de vindre
Sé que algú millor pot guardar-te aquests llavis
Però et quedes aquí, amb mi, amb un somriure així
Nostàlgia era la cançó
Trist era el meu vers ahir
Un inevitable cop de sort m’ha dut tanta lluny
Duent-me molt més lluny del que mai m’ha dut ningú
Veure caure el Sol d’or i tristesa
Com ve una cançó, la música i la lletra
Jo no ho sé però ve així sempre que recordo
Que el teu amor és només per mi
Com un començament per tu i per mi
Tot aquest amor és només per mi
Come on, let’s do it man, okei, diu
Queien, queien claus del cel
I jo allí penjat de la meva creu
Però el poeta em va dir “baixa,
Que aquesta fusta la farem servir!” (1)
Amb els xavals de l’autopista
Tiràvem pedres als camions
En un gran magatzem m’hi van dar
Mitja jornada de dolor
La llum va cremar-ho tot
El silenci va parlar per mi
Una dona em va dir que sí
A canvi d’un calendari del 2009
Rèiem les tardes al cafè
M’animava a cantar-li al capvespre
I amb una ampolla de vi escoltàvem
La discografia sencera De Nat King Cole
Diguem si recordes amb un somriure a les dents
Aquells dies amb mi.
Com un veterà de la segona mundial
Les dones em maten amb la mirada igual
El vent que és més puta els aixeca el faldellí
I amb els companys del cafè riem, “Miracle, per fi!”
Tu em vas fer millor, ja no discuteixo
Ara li canto una cançó
Espero i desespero per algú com tu
O almenys algú com jo
I quan estic trist me’n torno al Solsonès
Per carreteres secundàries
Ermites del tamany d’un menjador
Fa un pet de sol com canta el cantautor
Partides d’escacs a perjudici i orgull
La ginebra acaricia el fetge
I mirem la tarda caure des del bar
Com mosquits maquinant el setge
Diguem si recordes amb un somriure a les dents
Aquells dies amb mi
Vas deixar-me a la carretera, esperant-te
Però el Sol ha sortit i m’he posat en marxa, per fi
Dones de somni en un piano bar
Llocs increïbles que ja no veuràs
Fondejant la barqueta amb equilibri
Jo no que no vull per mi un destí lineal
Que no estem tant malament
Que encara guardo aquest pòmuls que tomben un regiment
Sol amb tu, sempre he estat sol, estima’m o deixa’m
Tal qual
I vindran noves cançons,
Problemes per igual
Acabaré en llits sense poder dormir
Mirant els llibres que llegeix mentre dorm així
M’he discutit amb la mort i m’ha dit
“Fill, no és el teu moment
Portar-la a l’altar, sigues home de seny
I després ja en parlarem”
Diguem si recordes amb la nostàlgia a les dents
Aquells dies amb mi
Vas deixar-me a al carretera, esperant-te
Però el Sol ha sortit i m’he posat en marxar per fi Uuh, yeah
(1) del vers de Tom Waits “come down off the cross, we can use the wood”
Moure’s pel saló amb
Aquestes dues sabates
Folrades de pell de cocodril
Moure’s amb nostàlgia
Amb certa elegància
Recitant amb la mort als talons però encara viu
Bombo i clap i unes quantes rimes
Les penes ofegades, compto alegries
En un got de vidre a tot o res
Oblidant assumptes pendents
Ara que el dubte ja no ensenya les dents
Disposat a dar-te un viatge, urgent
Amb el cor recent trencat,
Ella em deia busca’t un ofici
S’han de fer vuit hores per un sou normal
Repartint les culpes set dies la setmana
Generes dubtes, de poeta no es treballa
Érem un veler trencat a la llengua del mar
Així que atac de cor i vi, i tu aquí,
Testimoni causal de la meva soledat
Voldràs sortir a fer la mar solitària i salvatge?
Nena, vull dar-te un bon viatge
Ficar-li foc a l’habitació i al passatge
RIght Now,
Deixa’m estimar-te
Dona’m tot l’amor que has guardat per mi
Anem a fer un viatge
Però no em deixis sol aquesta nit
Siguem un hit, un cop, sense despit
Cos, ànima i cervell a l’altura d’un “et vull” ben dit
Dansem aquest tango inexorablement
Que la culpa vola alt i l’ambient està calent
Com el cul d’un repartidor de correu urgent
Noia posa fi a tant sofriment
Diguem mentides, no em parlis de veritat, no
Abraça’m fort i pren aquest meu cor prestat, sí
I gira’l i dona-li electricitat
Sense contractes, ni culpes,
Que entre les teves cames hi he arribat
A dures penes però sense dubtes, així que
Deixa’m estimar-te
Dona’m tot l’amor que has guardat per mi
Anem a fer un viatge
Però no em deixis sol aquesta nit
Només puc dar-te la meitat de mi
Però és la meitat sencera
Que el temps i tants assumptes pendents
Cremen en aquestes mans de pega
Un clau i la pena quedarà al fons del vas
Ara que la nostàlgia
Em treu al ball demà al matí ja no em veuràs
Ei t’ho estic suplicant
Deixa’m estimar-te
Dona’m tot l’amor que has guardat per mi
Anem a fer un viatge
Però no em deixis sol aquesta nit
Tens mans de poeta i maneres de lladre
Un cor de pel·lícula made in Hollywood
S’han esborrat ja els rails de les vies del tren
Per un pas valent, per dolor en moviment
Mirar-te és pura violència ara que vinc
D’un cor prestat a mitges
D’una llum que no alimenta
De masses solitaris dies
Aquestes dues sabates i l’atac de cor torna galopant
Les teves avingudes, com en un film, la sort canvi
En directe una caiguda lliure, però duc el meu millor posat
Un bitllet de tren a només una hora i quart
De veure’t
Torno per les teves avingudes
Amb un bon sentiment, allò que em dons em cura
En aquesta ciutat al turista
Se li escanya el gelat igual que a mi,
Se’m escanyen els versos quan vull dir-te
Que tant de bo pogués quedar-me aquí
Tu i jo som com la natura, connectada,
Sempre en moviment
Una melodia infinita
Una rosa que punxa, al piano la tensió d’un mordent
Et parlaré d’amor perquè ningú com jo te’n parlarà
Deixaré el soroll, perquè d’ell res de bo en puc aprendre ja
Travessaré el desert per arribar al teu cor, ja renovat
Un bitllet de tren a només una hora i quart
De veure’t
No hi ha res dolent
En tot el que hem deixat enrere
Les coses no són com en un film
Però la vida a voltes dóna un gir que ningú s’espera
Diguem si mai em crides,
Si mai transito de teu carrer
I pico a la porta
Voldràs quedar-te amb mi per sempre?
Noia, torno per les teves avingudes
Amb un bon sentiment, allò que tens em cura
Esperant un gir que ningú espera
Torno per les teves avingudes
Amb aquest sentiment, l’amor que em dons em cura
Mans de poeta
Maneres de lladre
I se’m escanya la lletra al dir-te
Adonate’n, que estic aquí per tu
Que em sento estúpid
Com en un film fent el paper de solitari perdut
Ara torno
Si aquest cop duc un bon sentiment,
Tornar-te a veure em cura simplement
Dancing, okei Dancing, okei
No tinc les mans per portar-te
Roses negres al teu llit
No tinc el temps per dedicar-te
Ni una llàgrima més, ni una sola nit
Però tinc els peus per dur-te al punt més alt
Perquè que vegis l’explosió de la vall
Tinc les mans per fer un truc de màgia
Fer-te girar com mai
És per tu que la pena no m’atrapa
És per tu que dormo en èxtasi
Només tu pots dur-me a casa
Perquè noia tu, ets el meu camí
Dancing
Em compraré una planxa de surf
Per surfejar els mals moments
És tan fina la línia entre la joia i el rancor
Quan et veig amb el teu home corrent
Per tu pujo la muntanya
Amb les mans sense claus ni estreps
Caminaré un segle per un segon del teu temps
I no importa, sóc teu
És per tu que la pena no m’atrapa
És per tu que dormo en èxtasi
Només tu pots dur-me a casa
Perquè noia tu, ets el meu camí
Dancing, okei
Baixa la guàrdia…
Trobar-te, saludar-te gentilment
Mirar-te així mentre la gent indiferent
Deixar-me portar, només serà un moment
No tinc un cos d’atleta però encaixo la teva bellesa esportivament
Què importa el temps que he esperat per ser aquí
No hi ha res més que coratge entre els dos aquesta nit
L’orquestra enfollida tocant el seu millor hit
Mirar-te als ulls, aturar-me i dir-t’ho així
Que és per tu que la pena no m’atrapa
És per tu que dormo en èxtasi
Només tu pots dur-me a casa
Perquè noia tu, ets el meu camí
Era un savi que de tan saber
Va acabar perdent el cap
Un setciències que de tant fardar
Té un peu fora la realitat
I el temps et fica a lloc
El temps ens fica a lloc, si és que hi ha temps
I des d’un temps ençà que ja no vull parlar
I a les penes en dic res
Ella trenca amb el seu amant
En un pas que creu valent
Ell li diu que quan doni amb l’error
Ell ja haurà fet barca i vent
I el temps ens fica a lloc
El temps et fica a lloc si és que hi ha temps
I des d’un temps ençà que ja no vull parlar
I a les penes en dic res
Ningú sap del cert quin és el millor dels camins
Però aquell que viu igual que el Sol que cau de segur està beneït
Perquè el temps ens fica a lloc, el temps et fica a lloc
Si hi ha temps
I des d’un temps ençà que ja no vull parlar
I a les penes en dic res
El meu cor està expectant aquesta nit, noia
Ara que et tinc davant
Ara que som al final d’aquesta història.
Només vull mirar-te, amb els ulls de qui té fe
Amb cor encès que ja no es dobla amb el vent
Perquè ara em tens aquí en el dia
En que la pluja mulla
Ets una secreta melodia
Que ara torna i torna
Eres tot de mi ara envejo l’aire que respires
I un munt de rimes quedaran
Quedaran perquè encara em tens aquí
Com un gentleman recintant-he l’important que ets per mi
Altres llavis han vingut, altres llavis vindran
Però cap foc com el teu m’incendia tant
Masses dies sol a casa pensant en les teves nits
Quan de valor tindràs per seguir lluny de mi
No duc paraules buides, ni promeses ni intencions
Només vull quedar-me aquí i mirar-te
I pensar en nosaltres dos
I ara sec aquí en el dia
En que la pluja mulla
Ets una secreta melodia que ara torna i torna
Eres tot de mi ara envejo
L’aire que respires
I un munt de rimes quedaran
La mètrica i la rima, poesia o rutina
Viure una mentida i donar amor de veritat
Per tu el temps és or i crema
Per mi estimar-te és l’eternitat d’un vers inacabat
I no et crec amb algú altre, però si m’oblides Estarà bé
Seguiré amb les meves rimes i una secreta melodia
Per no oblidar-te mai
Noia el teu foc m’incendia com cap altre
Adonate’n
Que ara som aquí en el dia
En que la pluja mulla
Ets una secreta melodia que ara torna i torna
Eres tot de mi ara envejo
L’aire que respires
i un munt de rimes quedaran
Perquè no sé oblidar-te
No vull oblidar-me de tu
No sé oblidar-te
No vull oblidar-me de tu
Queda’t aquí amb mi
La veritat és muda callada i silenciosa, aha
Com una mala cosa
Com una gata maula damunt la teulada de zinc,
Com l’assassí que fuig de l’escena del crim, és
L’almoina de la desmemoria
La veritat… una altra història
Mai perd el fil quan l’arquer desposa l’arc
I el poeta la busca en la rima d’un vers Desesperat
És la pols que aixeca el vell camí
Dubtes perquè pugui existir
Els insectes la cerquen en la llum
Com un lament, com un deliri rotund
Només hi ha direcció
Només hi ha un camí bo
Però hi ha cent cruïlles
Amb l’esquena nua al descobert, contra la paret
És un ritme sexual, és un pas valent
A qui li trenquen el cor no la troba el dia següent
Perquè nena la veritat no és amor urgent
És l’acròbata d’un sentiment
En un gest, és tot el moviment
Allò que invita a dansar, aha
La mirada d’una noia enamorada al passar
És dins d’aquesta habitació
Tot d’una, entre naltres dos, tu i jo
Quan em mires és l’electricitat
Que em du a fer un viatge a alguna part
Només hi ha una direcció
Només hi ha un camí bo
Però hi ha cent cruïlles
Noia que guapo que és sentir això per tu
Veure aquest sentiment com creix cada dia,més amunt
Sembla l’obra d’un Déu rotund
Que guapo que és sentir això per tu
La veritat és com la pedra a l’aigua clara del riu
El filòsof l’empaita quan escriu
Fracassarà cents cops però
Un dia fracassarà millor
Perquè no és fama ni diners, és vocació
És la llum d’un Déu malalt
S’amaga quan la creus obedient al teu portal
Tots la duem presa en un puny
Qui no intenta un somni la perd, se’n ben lluny
Treballa l’obra mestra sigil·losament
Desarma al tirà, l’home amb el cor dement
Muda, callada i silenciosa
La veritat, ja veus, no és poca cosa
Només hi ha un camí bo
Només hi ha una direcció
Però hi ha cent cruïlles
El que intento dir-te és
Noia que guapo que és sentir això per tu
Noia que guapo que és sentir això per tu
Veure aquest sentiment com creix cada dia més amunt
Sembla l’obra d’un rotund
Que guapo que és sentir això per tu
És mirar-te als ulls noia
I fiar-me de tu
Quan fem l’amor
I la cura sexual que em du
Si ara som reals els dos
Si el que sentim és cert i verdader,
Llavors nena és guapíssim
sentir això per tu
Ets totes les coses que em fan sentir bé
Ets música per mi
Ets totes les coses que brillen sota el Sol
Segueixin o no aquí
Les muses volen alt
A uns mil peus sobre el meu llit
Al transistor sona bombo i clap
Duc l’ànima en vers aquest nit
Vi crida cortina de fum
Ei noia amunt el volum
Que el missatge que sona
És escrit per mi a lletra i puny
Assaig de ploma i alcohol
A la ploma aquest cop li mano
No m’apunyalis a les cinc del matí
I que el públic aplaudeixi a rabiar l’espectacle així
Es curi el mal
Et deixis caure pel meu portal
Que hem deixat tantes coses enrere
En un punt final
Duc la poesia matemàtica
El cor, l’ànima i el cervell
Recorden allò que et manca
Des que estàs en guàrdia en una guerra cruel
Caminem segons el difícil
Equilibri de les roses
Puc transitar-te bé la vida Si te’n adones, que
Ets totes les coses que em fan sentir bé
Ets música per mi
Totes les coses
Que brillen sota el Sol
Segueixin o no aquí
Ara vola tot pels aires
Però la tempesta aflacarà
I amb la calma les coses bones
Tindrà la seva música
Recitant amb l’elegància
D’un baterista d’una bigband dels anys 20
Amb swing, gentleman de metro vuitanta
Babe, do you know what I mean?
Rei invencible de la teva part mestra
Cronista del teva felicitat
De tren d’alta velocitat
De dona de primera classe, en un seient folrat
De pobre, dels teus llavis muts,
De vull dar-te té el que vols de mi
No seré un pal de la llum
Perquè vull ser l’electricitat del camí,
Tot t’ho he dit ja damunt l’arena
I ja no em queda res més de prestat
Si avui les roses moren
I només queden espines al teu cap
Res com un pac de cerveses
I un passatge privilegiat
Que el camps guanyen terra al mar
I la natura canvia de rostre com
Totes les coses
Que em fan sentir bé
Són música per mi
Totes les coses que brillen sota el Sol
Segueixin o no aquí
Hi ha mil maneres d’estimar-te
I les duc apunt aquesta nit
Mil maneres d’oblidar-te
Si mai mengem la pols del camí
El vent treballa per desfer-se
D’una església feta fa mil anys
Una dona du una criatura al ventre
I la sort ens da i treu galopant
I aquí estic amb l’ànima lligada als teus peus, noia
Guardant-te els llavis que ara són meus
Mentiré i et diré que t’he necessitat
Cada un dels mil dies teus
Però rere d’aquest posat hi ha un cor encès
Que batega per tu
Tots els problemes són damunt l’asfalt
D’aquesta ciutat on el ploure queia dur
El lladre creu que el temps és or però
El poeta sap que no és ben bé així
Cada hora amb tu són segles
Perquè el temps no passa pel teu llit
Som almoina d’altres històries
I venim disposats a escriure bé les nostres
Em quedaré aquí per sempre
Ara que el camí és generós
Serem titelles però afortunats també
De la mà amable de la sort
La vida és un carrer guapíssim
Que no val la pena fer-lo sol
Si m’abraces podràs veure
Que allò que em crema a dins ara és foc
I que duc mil maneres d’estimar-te
I les duc apunt per tu aquest nit
Mil maneres d’oblidar-te
Si mengem la pols del camí
Mil i ni una més, per poder dir
Si visques mil anys, els passaria amb tu aquí