Picture in a Frame, la millor cançó d’amor.

Un dia d’aquells dies d’estiu de l’adolescència se’m va ocòrrer acudir a regirar una mica la discografia del meu tiet. Vaig agafar un seguit d’àlbums a l’atzar, entre ells “Mule Variations” – Variacions d’una Mula, quin gran títol, per cert – de Tom Waits. En la primera escolta vaig quedar una mica descol·locat, jo no sabia del cert si aquell home cantava bé o malament. Sols recordo que hem va portar a un terreny desconegut fins llavors i que, sobretot, no em va deixar indiferent. Després d’uns dies vaig tornar-hi, i a la segona escolta el mestre Tom em va pescar per sempre. Tom Waits entraria a la meva vida com un huracà. Compraria molts dels seus vinils, em passaria anys escoltant-lo majorment durant la Universitat, l’aniria a veure a Barcelona en l’únic concert que ha fet i farà en la seva vida a Catalunya (pagant un preu, això sí, desorbitat. Però el vell Tom s’ho mereix tot). Llegiria les seves lletres una i altra vegada, les traduiria, em compraria un llibre de traduccions, miraria blocs, anècdotes, entrevistes, me’n aniria a dormir escoltant el disc Alice, veuria les seves pel·lícules començant per Dràcula del Coppola, en fi… fan absolut. Només puc dir que vaig guanyar 4 o 5 anys de la meva vida centrant-me molt profundament en l’art de l’entranyable Tom i el seu món, al que ja no hi torno tant sovint però. Excel·lent compositor, lletrista, inimitable cantant…

M’he decidit treure la pols del meu canal de Youtube (www.youtube.com/eduardgener), al que us animo a subscriure-us – a veure si així em faig youtuber d’una vegada. Hi aniré penjant peces i variacions.

Per això, deia, la primera peça que he penjat és aquesta de Tom Waits, Picture in a Frame. Per a mi, una de les més senzilles i millors cançons d’amor mai escrites. Li va escriure a la seva dona i coautora de les seves lletres, Katlheen Brennan – guionista de pel·lícules d’en Coppola. La lletra és ben clarivident i amable, la música suau, si podeu escoltar la peça original al disc Mule Variations gaudireu amb aquell contrabaix i la veu greu del Senyor Tomas Alan Waits. Jo simplement he recuperat aquesta peça i me l’he fet meva domèsticament, com he pogut i amb tots els respectes al mestre. És sols un divertimento. Amb el piano de casa i la càmera desenfocada, com la música d’en Tom feta de ferros rovellats i una veu d’ultratomba amb unes cordes vocals que semblen els fils d’una fregona. Espero que us agradi!