Calipso, l’ex amable.
*nota al lector/a: aquesta és una de les diferents historietes narrades als concerts d’Eduard Gener. Consulta l'agenda
Una de les cançons del disc Enyoro el teu amor tan dolç més literates és Calipso, la sisena peça de l’àlbum. Inspirada en la nimfa Calipso (la que dissimulava) apareix a l’Odissea d’Homer. Rellegida en hores intempestives després de trencar-me el taló buscant esglésies impossibles, Calipso se’m presenta a l’imaginari com una ex amable. Una dona que tot i ésser abandonada per Odisseu – o Ulisses, com n’hi vulgueu dir – li acaba desitjant el millor, el deixa marxar, l’ajuda a trobar un camí de fugida. Tinc certa capacitat d’empatia amb el personatge de Calipso, coses de la vida, i per això el meu homenatge en forma de cançó.
Ulisses, després de ferir al fill de Posidó, el Cíclop Polifem – un autèntic gilipolles, per altra banda… -, desperta la fúria del Déu del mar que negocia amb el Déu del vent, Hèlios (tot plegat recorda l’Adminitració Pública) per tal que esbotzi la barca dels itaquesos mar enllà. El resultat és dramàtic, com no podia ser d’altra manera en una obra grega: no se’n salva ni l’apuntador, només Ulisses. El divinal Ulisses acaba naufragant en una illa, la illa d’Ogigia, la illa de Calipso; diuen que és l’actual Ceuta espanyola.
Calipso l’acull, el guareix, li dona una estança i se’n enamora. Ulisses, fatigat de perdre’s any rere any per l’ample mar de la solitud es refugia finalment a les cames d’una deessa que per fi creu haver trobar el caminet de l’amor. Raça de Zeus, Laertíada, en ginys tan fèrtils, Ulisses! Fins i tot li fa dos fills durant els 7 anys que van viure junts (algunes fonts parlen de 4 fills). Però després d’aquests set llargs anys Ulisses està cansat de la rutina. Vol tornar a la pàtria, enyora la seva dona Penélope i decideix posar punt i final a aquesta història. El ragtime va batre les ales del desig, les veles del barco, les ganes de fugir. Calipso és obligada per Zeus a deixar-lo marxa – ella, és clar, s’hi negava -, però un cop va assumir que el perdria definitivament li va facilitar queviures, una barca, mitjans per poder tornar a Ítaca amb èxit: ella, una divinitat despitada per un simple mortal a qui podria haver aixafat, va entendre la seva dissort i va col·laborar per amor. Ell no se’n fiava, pensava que Calipso l’estava enredant, despitada i rancorosa. Ben lluny de la veritat, Ulisses. Calipso tenia la grandesa dels deus antics, que eren humans, i el fairplay típic dels abandonats, dels que saben perdre amb l’elegància del perdedor. El Déu d’ara és prepotent, necessitat de màrtirs, acusador i frustrat. Jo voldria tenir una deessa com Calipso, els diumenges aniria als sacrificis i l’amor seria ben entès, en la victòria i en la derrota.
De pedra egípcia i nas de pòrtic bonic. Calipso som tots. Llàstima que morís de pena.
CONCERTS
Casa de Cultura, 20.00 (3€)
Firabar, 20.00 (10€)
6/11 SOLSONA
Tatrau, 21.00 (12€) “Poca Cosa” amb Montserrat Isanta
13/11 PERPINYÀ
Pyrénéon.