SALVA’M

Avui us ensenyem Salva’m, vídeo en directe al Sunset Jazz Club de Girona. Una pregària a la Verge Maria. La de tot arreu. Té el cotxe espatllat a la carena i tanmateix els meus amics i jo hauríem d’ajudar-la, intentar-lo arrancar. Una pregària, cada dia, com un silenci que diu: Salva’m. No tenim esquerra, només una enorme esquerda i Maria, o qui sigui que fos abans, ja no hi és a la Terra. Qui sap si tornarà i recobraran vida les milions de figures amb el seu rostre en cada ermita, com un exèrcit de soldats. Tom Waits ho cantava així God is away on business.

“Maria no tinguis pressa / tenim tot el temps del món / però ja governa la banca / al taulell on som..”. Acostuma a guanyar la banca. Salva’m és una cançó que no té cap gir, ni pot canviar res, perquè cap cançó pot canviar res. Un ritme negre, de principi a fi, inspirat en la bateria constant i simpàtica de Happy de Sir Pharrell Williams. Avui presentem Salva’m, en blanc i negre. Blanc i negre per lo de llegendari i respectable. Blanc i negre perquè algun dia ho trobarem a faltar. Trobarem a faltar aquestes nits. Sir Moliner amb una línia de baix que balla damunt d’una bateria mínima i progressiva de Don Moreno. La meva interpretació vocal és millorable igual que la pianística, la veritat. La mescla és crunch, bombo i caixa, saturant una miqueta, com la bona merda negra. Demano, demanem!, la fi dels temps moderns de la post-veritat: adéu modernitat. Que s’imposi la veritat de sempre, la de la vella escola, que és muda, callada i silenciosa, com una mala cosa. Però la única veritat tangible d’ara és aquest vídeo, en rigorós directe, que l’hem publicat pel vostre gaudir. Ah! Recordeu subscriure-us al bloc perquè en endavant vindran novetats, i la modernitat, amb les seves xarxes socials amb algoritmes, no em sembla propicia si no desenfundes la targeta de crèdit. Ala, Acull-me als teus braços, només sóc per tu.