JEZZ REC: CADILLACS I ROYALTIES.

En un garatge de porta taronjada i rovellada, immortalitzada per la portada del ja exhaurit EP “Despertadors Atòmics” del llegendari trio solsoní, hi he dedicat pràcticament tots els meus esforços i monedes des del juny passat per aixecar-hi un estudi de gravació, modest i imaginatiu, on treballar el meu so i la meva música, i també la música d‘altri. Es diu Jezz Records i ja és una realitat. Ho podeu veure virtualment a Jezz Rec i seguir-nos a les xarxes socials (@jezzrec).

Jezz Records compta amb dues sales de gravació: Fargo i Tate. És un home studio, és a dir, no és un lloc “absolutament” professional, diríem avui. Però això no importa, perquè s’hi poden aconseguir resultats perfectament professionals. Només ens cal talent i temps, i per això l’estudi és un lloc molt assequible en comparació amb els preus del terrible “Mercat”. El meu tercer disc, que aviat us en donaré pistes, és i serà composat, enregistrat i mesclat en les instal·lacions de Jezz Rec. De fet, ja hi ha discos que venen en camí que han inaugurat l’estudi. Us en parlaré al final d’aquest mateix post. Però ara que parli l’èpica:

Jezz Rec, de Jezz National Library, l’estudi de gravació on es paguen els royalties amb cadillacs. On els cotxes aparquen en la llarga carretera que du cap al Nord, davant d’un bar amb un rètol que hi diu Fargo, on Duke Ellington hi va fer parada i cafè en la gira interminable.

Jezz Rec, la llibreria nacional heretada, amb els deu volums reglamentaris de la història del carlisme, novel·les romàntiques de l’època, llibres sobre la guerra civil i la segona mundial, grans obres catalanes i castellanes, tot en una estanteria d’Ikea que dispersa i ajuda a amortir el so de la sala, el so del bombo i la caixa repicant. Volums que no s’han venut del llibre l’Hospital de Llobera. Jo crec en el caràcter sonor dels materials, en especial dels materials antics i nobles. No hi ha una base científica, però els claps enregistrats davant el llom d’una biografia de Mussolini sonen clarament diferents. La tapa dura d’una edició dels anys cinquanta d’un llibre de Cervantes té el seu toc, why not?

La sala gran de Jezz Rec es presidida per la Mare de Déu del Claustre, símbol religiós i cultural de la ciutat de Solsona. Just davant la seva atenta mirada, hi ha el Logo de l’estudi obra de la dissenyadora cardonina Erika Escudero, símbol inamovible dels anys sonors que vindran i que té la llum pròpia d’un concessionari de cotxes un dissabte al dematí. Una bateria, amplificadors de baix de vàlvules i el vell i familiar piano de paret. Classe alta.

I per a què serveix Jezz Rec? Durant aquest any hi he enregistrat el primer disc dels The Mentres, quartet solsoní apunt de ser llegendari un cop publiquin el seu llarga durada. Hi he enregistrat una banda municipal tocant una marxa fúnebre. Un història en guitarra acústica per una escola infantil. Hi he mesclat la concisa i elegant obra de Sir Pau Boïgues, guitarrista gironí amb un toc exquisit proper al jazz pop. Hi he enregistrat a la joventut musical solsonina, La Quinta del Barrio, també produït, enregistrat i mesclat les alegres cançons de l’escriptor Uriol Gilibets i, com no, el meu tercer disc que intentarà copsar l’imaginari de jezzrec. Els dies, com els discos, s’han de vestir per l’ocasió. I els negocis d’imaginari, perquè parlar de diners és el més avorrit. Jezz Records és com si una escuderia de Fórmula 1 decideix fer-se unes noves instal·lacions per investigar en I+D. Era un espai necessari per avançar en el meu so i posar aquests coneixements al servei de qui li pugui interessar. Que sigui verdadera la llegenda, doncs: Jezz Rec. Cadillacs i Royalties.