MENYS IOGA I MÉS MOZART.

mozart-joven700pxNo et cal ioga si tens a mà una obra de Mozart o una de les seves partitures. Tampoc et cal ioga si tens a mà un disc del soul més clàssic o el rhythm and blues més primitiu, o el swing més arcaic. Amadé era capaç d’escriure un alegre concert per a piano l’endemà d’enterrar el seu pare. En la primera joventut trobes refugi en els compositors romàntics. L’ego busca el seu lloc al món i, arrogant, necessita d’himnes. I allí apareixen els romàntics venedors d’enciclopèdies… que són tristos de collons i tota l’estona estan amb la cançoneta del “Jo, jo jo… que trist que estic. M’han fet mal”. Aquesta merda et xucla la sang i ja t’has passat quatre anys de la teva vida necessitant l’anfetamina beethoveniana. Llavors en Bee és pur rock’n’roll, droga dura, i sembla que d’això va tot plegat: no hay mañana. Però un dia explota la bombolla, l’ego cau pel seu propi pes i descobreixes les maneres de la màquina de treballar. I ja no mataries per una nova experiència. Ja et satura una mica el rock’n’roll, ja no necessites com abans la teva dosi de bebop o hardbop, ni la literatura beatnik, i te’n adones que res d’això era la llum al final del túnel. Amadé. Tornes a re-escoltar aquells discos que d’adolescent vas provar per primera vegada. Reapareix la música del renaixement i les cançons de John Dowland que parlaven d’amades i d’amats. Redescobreixes Ray Charles i ja no necessites tant la tristesa d’Otis Redding, als The Beatles enlloc dels Rolling, la música dels anys 50, el rhythm anb blues de Louis Jordan o Fats Domino i el seu eco de després amb Allen Toussaint. Tornes, com no podia ser d’altra manera, a Sir Duke Ellington o el grandiós Glenn Miller, i hi tornes perquè busques un quadre tranquil, allunyar-te del drama excessiu. I no et calen sessions de ioga encara que algú t’expliqui que està comprovat que funciona. Europa replica amb les seves pròpies armes i Mozart és la calma i la tempesta de l’univers, tot ordenat, dins d’un cedé compacte. No et cal ioga, doncs. Fins i tot no et caldria ni el terapeuta. Ni prendre decisions precipitades. Ni demanar perdó. Ni negociar amb les pors perquè no gosen entrar més enllà de la porta del menjador, quan sona Amadé. Només et cal posar un disc a la platina i ja la bogeria viu continguda, l’ego es queda al seu lloc, la vida no sembla violenta. I Quan torni el silenci aprendràs a conviure amb això fins a la següent escolta, o el més normal serà una pastilla, una targeta de crèdit o una activitat extraescolar. Amadé va composar una música bellíssima que quedà atrapada en un racó d’univers per qui la necessiti quan la necessiti. Keep Calm. El ioga passa, Mozart es queda.

Subscriu al bloc per correu electrònic

Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.

Deixa un comentari