Aquest dijous 5 d’Abril actuo a l’auditori Josep Viader de la Casa de Cultura de Girona, en el marc de l’espectacle “Música electrònica i literatura” organitzat per Eumes i la Llibreria Les Voltes. El concert serà cap al capvespre, a les 19.30 i és gratuït.

Comparteixo escenari amb Dabú, artista gironí que presentarà un Live experimentant i improvisant amb la poesia i la música electrònica. En el meu cas, interpretaré algunes de les cançons més poètiques del meu repertori (dels discos Les Avingudes i Diumenge, i també d’anteriors discos de Desperadors Atòmics), les més recitatives, acompanyat d’un piano de cua – ni més ni menys que un Steinway and Sons, sinó erroi la veu. Darrera l’escenari hi ha un orgue de l’any 61, com a apunt de l’atrezzo.  Fa il·lusió actuar en un lloc reservat als bons recitals, a Girona. Aquest serà el primer dels poc concerts que oferirem aquesta primera meitat del 2018 perquè les màquines estan endollades amb nou material discogràfic. Així que paga la pena. Us hi espero!

Aquest dissabte he gaudit de trenta minuts de conversa amb Sir Guillamino, al programa IcatKids de la tant necessària Icat FM. Hem parlat de música, d’acords tríades, del major i del menor, de soul, hip hop, rhythm and blues. He tocat damunt del llegendari Allen Toussaint o damunt de Lorenzo Jovanotti. He portat una sel·lecció de cançons que m’han marcat, a nivell d’influència i d’autors, al llarg de la meva trajectòria. Hi ha americans i europeus. És música negra, o música blanca, o diguem-ne com vulguem. Ho podeu escoltar al següent Link. Una abraçada!

Aquesta setmana publicarem l’1/2 vídeos enregistrats en directe al Sunset Jazz Club amb els meus amics músics, Andreu Moreno (drums) i Vic Moliner (bass). Serà dimarts.

Es tracta d’una adaptació d’A soles amb tu, un dels senzills del disc Diumenge publicat l’any passat, amb la complicitat i mà d’en Moreno i Moliner. El següent tema serà Salva’m, una pregària a la verge Maria perquè baixi i arregli tot aquest fregall. Durant la jornada de gravació i concert, els del Sunset Jazz Club ens va acollir tant bé com sempre. Des d’aquí el meu agraïment. El lloc és especial, barroc i sobrecarregat de grans nits amb una programació constant d’excel·lent música jazz, música negra i d’altres tipus.

Vam enregistrar A soles amb tu i Salva’m en dues hores, sonoritzant i il·luminant, sense públic, a mitja tarda i després d’un assaig a Banyoles. Bencabat va venir el generós i Respectable i vam encetar el recital. I com sempre l’ambient, magnífic. L’agraïment a la gent que ens ha vist durant aquest 2017.

El format Trio és cru, no és com amb la Orchestra, 8 músics dalt l’escenari, Hollywood i tot plegat. Durillo des del punt de vista interpretatiu, estem molt més exposats a l’error. Hi ha pocs focs artificials però molta veritat, i és on també es decideix si la cançó és bona o no. Té una lleugeresa que m’encanta i tan debò permeti girar més aquest 2018, que és any de transicions i esperes.

El disc Diumenge pren una nova direcció. Una relectura de les cançons. I em temo que aquest format m’acompanyarà forces anys. Actualment estic tancat a l’estudi preparant nou material, sense procurar nous concerts, en pla ermità, però espero que a partir de primavera – estiu tornem a girar. Hi ha gana! Right now tinc un bon arxiu de cançons a les que cal dedicar-los-hi la vida. Pel camí, m’he fet fer un estudi mausoleu, Can Jezz Records. Si ens seguim veient per aquí, ja us ho contaré més detalladament. .

Recordeu subscriure-us al bloc.

Una abraçada, Edu.

eduard_gener_gegants

Setembre ha arribat com un cavall de Troia. L’u d’aquest mes vaig falsejar la història de les cançons del ball de bastons de Solsona, endut per unes lletres pop enigmàtiques que diuen coses com “Soldevila, si el mercat n’és bo, confitura, confitura, si el mercat n’és bo, confitura i vi bo”, o bé “Pepa, balla, balla, Pepa, balla el rigodó”. Preguntant-me què era el “rigodon” o qui era en “Xirimicotet”, davant d’una audiència que jo esperava seriosa, i ho era, però no ho va ser tant com l’esperat. L’acte, magníficament ben arranjat i muntat per la Cobla de Solsona sota la direcció d’Albert Fontelles, va ser una delícia seriosa i a mi em va tocar fer el bufó, tal i com m’agrada i com sempre és. La història va ser captada per una càmera, deshonrosament, i aquí en teniu el resultat:

CONCERTS PER AQUEST SETEMBRE 

16S a l’ORFEÓ DE VIC, dins el Mercat de Música Viva de Vic - En un concert de promoció, un maridatge enomusical amb diferents artistes i vins. Hi haurà la magnífica Paula Valls, Pavvla o Les Oques Grasses. Interpretaré dues peces, en funció del vi. A les 12 del migdia. Podeu reservar la vostra entrada a aquest enllaç.

17S a SOLSONA, amb Uriol Gilibets - Setembre també porta altres contes, com un elogi al Perdedor fet per Uriol Gilibets i un servidor que ja fa temps que girem i que esperem que faci evolucionar el personatge. Musicalment, els concerts són una autèntica jam sesion de música i humor. Llibertat artística, oh que bé! Serà el 17 de setembre a Solsona, a la Plaça del Ruc, sota la Torre de les Hores, explicarem i musicarem la banda sonora d’un perdedor de poble, com naltres.

22S a TARRAGONA, a l’Espai de l’Associació Santa Teca, per les festes de Santa Tecla – Concert a piano i veu, en un lloc històric i de runes com qualsevol racó, entrada o petit espai per petit que sigui de Tarragona. Serà al carrer de Sant Llorenç, dins l’espai de l’Associació Santa Teca. Un concert únic on explicar l’origen de la lletra de Fes-me l’Any, d’aquelles batalles entre Cèsar i Pompeu. Com sempre, és una celebració que músiques americanes i d’autor com les meves sonin en un espai així.