Una de les nits somiades d’aquesta ràpida presentació de disc al març, és el doble concert que farem amb la Orchestra al llegendari Jamboree Jazz Club de Barcelona. Allí on hi han competit grans instrumentistes i compositors, on els standars de jazz sonen de mil maneres “They’re writing songs of love – but not for me / a lucky star’s above – but not for me“, allí tocarem el 17 de març amb la Orchestra al complet, Eduard Gener Combo, piano de cua, coristes vestides en plata, Bou i Mujal a la secció de vents i la secció rítmica calenta com una cafetera. D’això en diem “Nit de Bombo de Club de Jezz”, perquè així eren aquelles nits passades al Sunset Jazz Club de Girona, assegut al piano recitant corbat davant Respectable, silenciós.

Allí on el neó ve a trobar-se amb el turista despistat, on la màquina de cafè o el surtidor de cervesa retronen amb el bombo d’una bateria accelerada i d’un piano nerviós. Allí on de vegades una balada és suficient, i altres ens cal un exèrcit de metalls per reconèixer que seguim vius i que els músics segueixen “escrivint cançons d’amor”, però crec que no són per mi. Allí on musicalment hi hem plorat i rigut, on l’error és del tot necessari i quasi diria obligatori. On els amants ignoren el gran esforç del trompetista solista perquè es miraven les mans i es besaven en el moment del solo, on després dels recitals hi ha converses de bar de bolígraf i llibreta. Allí on els músics de comarques hi venim a tocar amb el respecte i la cautela d’un pagès entrant a demanar un cafè en un cercle artístic burgès de la ciutat. Doncs allí i així hi toquem el divendres 17 de març en una nit que promet ser llarga. Farem dos passes, un a les 20 i l’altre a les 22 (12 € anticipada / 15 € a taquilla). Desplegarem l’arsenal d’un Combo llegendari amb la sofisticació dels músics de jezz que m’acompanyen com un impostor en aquest món que admiro i que fabulo. Però Jazz és una paraula reservada als antics i savis, o als joves avantguardes. Millor dir-ne Jezz – amb aquell accent de Paolo Conte -, Nits de bombo de club de Jezz. En fi, una forma de dir que quan siguem vells recordarem aquests nits amb un xute de nostàlgia, però planyarem als que no van poder-les viure perquè mai van arribar a conèixer aquells petits móns amagats al sotaterra de les ciutat. Us hi esperem!

EDUARD GENER COMBO AT JAMBOREE JAZZ CLUB
17 DE MARÇ, 20 I 22 HORES.
EDUARD GENER (PIANO I VEU)
ANDREU MORENO (BATERIA)
CARLES RATERA (BAIX)
GENÍS BOU (SAXO)
NIL MUJAL (TROMPETA)
LES FELIUETTES (CORISTES)

La teva entrada

 

com o
Comencem els assajos amb el Combo. En un local de Gràcia, Barcelona, i just després de l’hora del cafè marcat per les 4, arribem els músics com genets de l’apocalipsi per començar a rodar les cançons del nou disc Diumenge. Disc que espero poder girar amb banda al llarg d’aquesta primavera – estiu, deixant per la tardor i el fred de l’hivern la solitud del pianista de club de jezz. Però per tal que així sigui necessitem, com a mínim, dos indiscutibles: bateria i baix o, dit del revés, Moreno i Ratera. S’afegeixen al xassís del cotxe dos homes de metall, secció de vents, Bou i Mujal al saxo baríton i saxo tenor. Amb aquests 4 individus dalt l’escenari més la meva honrosa presència serem actuant, per exemple, el 18 de març a Súria al Teatre del Foment Cultural a les 8 del vespre. Ratera al baix i Moreno als pals també són coristes de pell blanca i europea havent de millorar el seu falset en cursos accelerats per poder cantar cançons del nou disc en les dates senyalades en les que no comptem amb tres coristes vestides en plata. I és que si parlem de banda i de cotxe de carreres, escudat amb tal magnitud de músics un se sent fàcilment líder i pilot d’un cotxe que ha de donar un grapat de nits de glòria i d’error. L’error és obligatori i necessari. Són poques les demandes als músics que m’acompanyen: principalment que toquin pitjor que jo, encara que siguin clarament millors. D’això en direm, doncs, sonar com un cotxe de carreres. Entrades a: www.eduardgener.com/concerts

eduard_gener-2Es publica el 3 de març i es presenta al Teatre La Planeta de Girona.

Diumenge és un codi de 10 cançons que són una banda sonora fictícia, els discos que ratllaven la platina del tocadiscs de casa, els diumenges quan era un xaval. És un disc de soul, de rhythm and blues, de swing o de cançó d’autor. De tot i de res. Millor encaminar-se cap al món excitant del improvís del jazz - o jezz - o del swing o de la música negra, enlloc del ja previsible i monoton pop. Diumenge és el dia del Senyor i el dia del Sol. No hi ha ni amo, ni moda, ni pàtria, sinó una enmarcada llibertat de vint-i-quatre hores. El disc té una vitalitat i un optimisme absolutament contraposats al meu àlbum de debut, Les Avingudes (2015) – que tantes hores bones m’ha donat, per cert. A voltes se li canta al dolor, quan la tristesa et paralitza, i a voltes se li canta a la il·lusió. Swing, jazz arcaic, soul, cançó d’autor, hip hop i qualque cosa que serveixi per transmetre que és, per a mi, Diumenge. I que són, per a mi, les cançons composades sota l’estètica de la música negra i la tradició de la cançó d’autor. Vull advetir: L’Orquestra, EDUARD GENER COMBO Ah…! sona com un cotxe de carreres, amb secció de vents elegant i tres coristes vestides en plata. Ho presentem el divendres 10 de març a la Sala La Planeta de Girona, dins el Black Music Festival, (20pm, 10 ant / 15 taquilla). Pots aconseguir les teves entrades anticipades. En el concert de presentació i d’inici d’aquesta aventura pels paratges del swing, sota la mirada atenta del ritme i la improvisació i la perícia de 7 músics blancs i europeus, podreu escoltar per primera volta el nou repertori. Ens agradaria, i seria tot un honor, que ens hi acompanyessiu.

EDUARD GENER, 7/I/2017.