edu_fb_02

El Dijous 14 de desembre enregistrem el recital d’Eduard Gener Trio al Sunset Jazz Club de Girona. RESERVES A SUNSETGIRONA@GMAIL.COM

Després d’haver realitzat un seguit de concerts i presentacions amb la Orchestra al llarg d’aquest 2017, i d’haver realitzat el somni d’ésser acompanyat per músics d’alta volada com és feia antes; 2018 es presenta com un any per girar sobretot amb Eduard Gener Trio pensant en futures publicacions discogràfiques. Així que els meus companys i jo ho volem celebrar i posar-ho en marxa el dijous 14 de desembre a Girona, al llegendari Sunset Jazz Club.

Com que volem captar el “rotllo jezz” dels meus concerts, també les històries i el so de les copes de vidre dels cocktails ressonants en un club de jazz al més pur estil “Nighthawks at the diner” del mestre Tom Waits, enregistrarem un parell de cançons en so i en imatge per ensenyar la moguda llegendaria. I ens agradaria que hi fossiu presents, perquè també us enregistrarem a vosaltres, públic imprescindible sense el qual res.

Així que si voleu ser-hi només heu de reservar seients (l’espai és força limitat) escrivint a sunsetgirona@gmail.com. L’entrada costarà 6€ per un recital d’Eduard Gener Trio i, més endavant, us endureu un souvenir a casa el dia que es publiqui a les xarxes l’enregistrament sonor i en imatge de la Nit de Bombo de Club de Jezz que passarem tots plegats.

On? Sunset Jazz Club, Carrer d’En Jaume Pons Martí, 12, 17004 Girona.

Què? Eduard Gener Trio presenten el seu segon disc, Diumenge, i el seu repertori de sempre.

Quant? 6 euros.

Com? Reserva de localitats escrivint a sunsetgirona@gmail.com

Eduard Gener Trio són: Eduard Gener, piano / Andreu Moreno, bateria / Vic Moliner, baix. +info: eduardgenermusic@gmail.com / sunsetgirona@gmail.com

eduard_gener_gegants

Setembre ha arribat com un cavall de Troia. L’u d’aquest mes vaig falsejar la història de les cançons del ball de bastons de Solsona, endut per unes lletres pop enigmàtiques que diuen coses com “Soldevila, si el mercat n’és bo, confitura, confitura, si el mercat n’és bo, confitura i vi bo”, o bé “Pepa, balla, balla, Pepa, balla el rigodó”. Preguntant-me què era el “rigodon” o qui era en “Xirimicotet”, davant d’una audiència que jo esperava seriosa, i ho era, però no ho va ser tant com l’esperat. L’acte, magníficament ben arranjat i muntat per la Cobla de Solsona sota la direcció d’Albert Fontelles, va ser una delícia seriosa i a mi em va tocar fer el bufó, tal i com m’agrada i com sempre és. La història va ser captada per una càmera, deshonrosament, i aquí en teniu el resultat:

CONCERTS PER AQUEST SETEMBRE 

16S a l’ORFEÓ DE VIC, dins el Mercat de Música Viva de Vic - En un concert de promoció, un maridatge enomusical amb diferents artistes i vins. Hi haurà la magnífica Paula Valls, Pavvla o Les Oques Grasses. Interpretaré dues peces, en funció del vi. A les 12 del migdia. Podeu reservar la vostra entrada a aquest enllaç.

17S a SOLSONA, amb Uriol Gilibets - Setembre també porta altres contes, com un elogi al Perdedor fet per Uriol Gilibets i un servidor que ja fa temps que girem i que esperem que faci evolucionar el personatge. Musicalment, els concerts són una autèntica jam sesion de música i humor. Llibertat artística, oh que bé! Serà el 17 de setembre a Solsona, a la Plaça del Ruc, sota la Torre de les Hores, explicarem i musicarem la banda sonora d’un perdedor de poble, com naltres.

22S a TARRAGONA, a l’Espai de l’Associació Santa Teca, per les festes de Santa Tecla – Concert a piano i veu, en un lloc històric i de runes com qualsevol racó, entrada o petit espai per petit que sigui de Tarragona. Serà al carrer de Sant Llorenç, dins l’espai de l’Associació Santa Teca. Un concert únic on explicar l’origen de la lletra de Fes-me l’Any, d’aquelles batalles entre Cèsar i Pompeu. Com sempre, és una celebració que músiques americanes i d’autor com les meves sonin en un espai així.

 

17203049_10155178855196108_6384619961157491416_n

Aquesta setmana dues ocasions de veure’ns en directe amb el Combo. Divendres al Jamboree Jazz Club de Barcelona, i Dissabte a Súria, amb Quintet, al Teatre Foment Cultural.

Divendres, Jamboree Jazz Club: http://bit.ly/2n9p1wj
Dissabte, Súria: http://bit.ly/2nrD2mv

Cinc músics de comarques i tres coristes de Barcelona estrenen disc de cantautor crooner al club de jezz més internacional del país. El músic de comarques agafa el cotxe, el treu d’un garatge a les afores d’un poble de no més de deu mil habitants, hi carrega l’instrument i dona gas fins la ciutat. Estaciona desemparat en zona blava i entra dins la gruta jazzística de les nits a la Plaça Reial de Barcelona. Per aquell piano, el del Jambo, hi han passat grans músics. Aquella nit músics de comarques oferiran un recital de rhythm and blues a la catalana que sorprendrà a més d’un. Dos passis, un a les 8 del vespre, i la banda sonant com un cotxe de carreres mentre a fora un aspirant a instrumentista jezz fuma una cigarreta veient la terrassa animada de la Plaça Reial, prop de La Rambla, en un dia xafogós de primavera. L’altre passi és a les 10 de la nit, a l’estil “The Heart of Saturday Night” de Tom Waits. Recollir el senyor/a, sopar ràpid pel centre i després concert de jezz al Jamboree. Tot una Orchestra vestida en plata a menys d’un pam de la primera espectadora, per la proximitat del públic amb els músics i perquè el local és realment petit a l’igual que autèntic. I així seria una jornada particular d’un músic de comarques. T’hi esperem, amb cigarreta o sense.

Així en parla del diari Ara del concert de presentació a Girona, a La Planeta. Aquest Divendres presentem al Jamboree Jazz Club de Barcelona, amb la Orchestra sencera, i Dissabte a Súria, amb el Quintet. Crònica del concert del passat 10 de març:

Eduard Gener es va presentar a La Planeta amb banda completa, de gran nivell, concentrant el repertori en el seu últim llarg a durada, ‘Diumenge’ –tot i que en realitat era divendres, 10 de març–. El públic prou encès i el concert en progressió, amb una peculiar combinació de jazz, swing, funky, soul i ‘music hall’ que resultava a estones quasi operística, entre “Beethoven i Stevie Wonder”, com el mateix Gener subratllava en una de les cançons. Les lletres resulten a vegades inversemblants, de tan personals, excèntriques i desgavellades. Aquest hedonisme impregna el mateix personatge, entre el trobador contemporani i el melòman iconoclasta. L’espectacle viu, en bona mesura, del seu carisma i del seu excel·lent perfil com a comunicador, i provoca rius de riallades.

Captura de pantalla 2017-03-06 a les 22.52.03

Bé, mentre defugim les ànsies de pujar a l’escenari amb la Orchestra, segueixo de promoció. Vendre enciclopèdies és una manera noble de dir que la meva il·lusió està dipositada dins d’una capsa rosa, l’objecte, el disc – que tots ja haurieu de tenir – i que dita il·lusió es passeja pels mitjans de comunicació disponibles. En altres estacions de ràdio no hi sonarem perquè no es dóna el següent cas: el promotor diposita un feix de bitllets a la butxaca de la camisa de quadres del locutor. Bé, no more drama. A continuació, algunes de les entrevistes fetes fins ara on parlo del disc, de tot el procés o de l’autopsia rigor mortis de les 10 peces que conformen Diumenge, de la música, la vida i les influències.

Eduard Gener als Experts d’Icat.cat: “Aquest disc és un homenatge als que sonaven a casa”

Eduard Gener a Ràdio Badalona, Xtrems.

Eduard Gener protagonista de la setmana a la Revista la Tornada.

Entrevista al programa Future Beats de Radio Gladys Palmera.

Entrevista a Soroll, de la SER.

Publiquem disc nou, DIUMENGE, i es us convidem a tots/es a les presentacions amb tota la Orchestra. No us ho perdeu, no sempre un pot acompanyar-se tant bé.

EDUARD GENER COMBO LIVET AT…

  Girona, 10 de març http://bit.ly/2h2xG1d
Barcelona, 17 de març http://bit.ly/2lACYTy
Súria, 18 de març http://bit.ly/2lKb057

 

 

Preventa física i digital del Disc a la botiga de RGB Suports o bé a Itunes, amb la possibilitat de pre-escoltar el disc.

Botiga d’RGB: DIUMENGE.

Itunes: DIUMENGE – Itunes

Recordeu que presentem disc amb tota la Orchestra el 10 de març a Girona, a La Planeta, 17 de març al Jamboree Jazz Club i 18 de març a Súria.

Portada-Color20170221

Després d’un primer disc de caire trist i melancòlic, Eduard Gener es reinventa per complet amb un segon treball -‘Diumenge’ (RGB Suports, 2017)- positiu i optimista, on abraça el blues i el soul més ballable i incorpora secció de vents i coristes. El nou treball arribarà a les botigues el dia 3 de març i es presentarà el dia 10 al Black Music Festival. Uns dies abans, però, rebem el músic a la sastreria Sala de Barcelona per parlar-ne detalladament.

Hi ha un punt de neguit en aquests moments previs a la sortida del disc?

De neguit, sempre n’hi ha, però estic bastant tranquil. El disc m’agrada molt i amb la gent amb qui he parlat, el feedback també és bo. Porto unes setmanes de promo i encara en queden algunes més i hi ha la sensació que potser això ho estem fent una mica massa llarg, però segur que val la pena.

El canvi que presentes amb aquest nou treball afegeix pressió a aquesta espera?

És un exercici molt guapo, el de fer un disc diferent de l’altre. El primer té un punt molt més dramàtic i m’agrada molt, però al final la conclusió a què arribes és que crec que és millor fer cançons alegres que cançons tristes i, en aquest sentit, crec que funcionarà més.

Millor per al públic o també personalment?

Òbviament, si fas cançons tristes vol dir que estàs una mica fotut. Però a l’àmbit personal, a l’àmbit musical… Crec que tot va una mica lligat. Quan les coses van bé i flueixen a l’àmbit personal, normalment a l’àmbit musical surten coses interessants.

Quan un artista canvia molt el discurs és fàcil buscar-hi al darrere un canvi personal. Sempre és així?

Sí. Jo dic que les meves cançons són autobiogràfiques fins que deixen de ser-ho. Tu escrius la cançó en un moment i, primer de tot, del que escrius és possible que un percentatge no sigui veritat. Però en aquell moment la cançó és autobiogràfica, tot i que al cap d’un mes pot deixar de ser-ho. A mi no em fa por parlar de certes coses que tots hem viscut. L’alegria, però, potser es camufla més. No té tant de morbo de veure què et va passar allà o què et van fer allà. Com que tot està bé, la gent no es preocupa i es queda amb el bon rotllo.

Quan expliques penes, per tant, la gent s’hi vincula més?

Sí, jo també ho faig. Quan els músics que m’agraden treuen una cançó trista, mires i veus que allà es van divorciar de no sé qui o els va passar no sé què. És bonic saber d’on venen les cançons. Però, per sort, amb un disc alegre la gent no pregunta massa per què.

Fa poc entrevistàvem en Pau Vallvé, que també ha fet una aposta per fer cançons alegres, i ell deia que s’hi ha hagut d’obligar, a fer aquestes cançons. És també el teu cas?

Jo musicalment encara no em conec perquè tinc dos discos i un és fosc i l’altre és clar. Encara no sé cap a on anirà el tercer. Però si hagués de dir alguna cosa, jo crec que els meus discos haurien de ser com aquest segon. El primer disc em va agafar en un moment personal un pèl complicat i em va sortir allò perquè em va agafar just allà, però la meva naturalesa com a músic és optimista i és positiva. No acabo de gaudir cantant coses molt tristes. Està molt bé, és molt dolç, però quan portes seixanta concerts en un any, cansa molt plorar cada nit. Al final la meva naturalesa és la del segon disc.

POTS CONTINUAR LLEGINT L’ENTREVISTA AL WEB DE LA REVISTA La Tornada.

 

Una de les nits somiades d’aquesta ràpida presentació de disc al març, és el doble concert que farem amb la Orchestra al llegendari Jamboree Jazz Club de Barcelona. Allí on hi han competit grans instrumentistes i compositors, on els standars de jazz sonen de mil maneres “They’re writing songs of love – but not for me / a lucky star’s above – but not for me“, allí tocarem el 17 de març amb la Orchestra al complet, Eduard Gener Combo, piano de cua, coristes vestides en plata, Bou i Mujal a la secció de vents i la secció rítmica calenta com una cafetera. D’això en diem “Nit de Bombo de Club de Jezz”, perquè així eren aquelles nits passades al Sunset Jazz Club de Girona, assegut al piano recitant corbat davant Respectable, silenciós.

Allí on el neó ve a trobar-se amb el turista despistat, on la màquina de cafè o el surtidor de cervesa retronen amb el bombo d’una bateria accelerada i d’un piano nerviós. Allí on de vegades una balada és suficient, i altres ens cal un exèrcit de metalls per reconèixer que seguim vius i que els músics segueixen “escrivint cançons d’amor”, però crec que no són per mi. Allí on musicalment hi hem plorat i rigut, on l’error és del tot necessari i quasi diria obligatori. On els amants ignoren el gran esforç del trompetista solista perquè es miraven les mans i es besaven en el moment del solo, on després dels recitals hi ha converses de bar de bolígraf i llibreta. Allí on els músics de comarques hi venim a tocar amb el respecte i la cautela d’un pagès entrant a demanar un cafè en un cercle artístic burgès de la ciutat. Doncs allí i així hi toquem el divendres 17 de març en una nit que promet ser llarga. Farem dos passes, un a les 20 i l’altre a les 22 (12 € anticipada / 15 € a taquilla). Desplegarem l’arsenal d’un Combo llegendari amb la sofisticació dels músics de jezz que m’acompanyen com un impostor en aquest món que admiro i que fabulo. Però Jazz és una paraula reservada als antics i savis, o als joves avantguardes. Millor dir-ne Jezz – amb aquell accent de Paolo Conte -, Nits de bombo de club de Jezz. En fi, una forma de dir que quan siguem vells recordarem aquests nits amb un xute de nostàlgia, però planyarem als que no van poder-les viure perquè mai van arribar a conèixer aquells petits móns amagats al sotaterra de les ciutat. Us hi esperem!

EDUARD GENER COMBO AT JAMBOREE JAZZ CLUB
17 DE MARÇ, 20 I 22 HORES.
EDUARD GENER (PIANO I VEU)
ANDREU MORENO (BATERIA)
CARLES RATERA (BAIX)
GENÍS BOU (SAXO)
NIL MUJAL (TROMPETA)
LES FELIUETTES (CORISTES)

La teva entrada