22:11 DIUMENGE

Eduard_Gener-6

El dijous 22 de novembre acabem la gira de “DIUMENGE” a la cockteleria DE Casa Gracia, AL COR DE Barcelona. És un lloc molt jezzY. L’aforament és limitaT i les entrades anticipades ja s’estan venent aquí. em faria molta il·lusió acomiadar aquest segon disc amb tots vosaltres presents, RESPECTABLE PÚBLIC. Compreu l’entrada doncs i aguanteu-me el cor! El concert serà a trio, amb les eminènCies Andreu Moreno i Vic Moliner.

Us parlaré de DIUMENGE (2017, RGB Suports) segurament per darrer cop. En la meva futura discografia ocuparà un lloc carinyós, però no massa protagonista, penso. DIUMENGE és un disc festiu, en el sentit dominical del terme festiu. En el sentit sacro. És un disc de traspàs o de transició entre el primer i més desvergonyit, LES AVINGUDES, i el tercer que vindrà a principis d’any i que serà força més arriscat i divertit que els dos primers. Serà més pur en el sentit de la música negra, allunyant-me cada cop més de la totapoderosa popmusic. Som la resistència, ho heu de saber.

Deia que DIUMENGE és un disc “de transició” perquè és un disc de tall clàssic, sense ornaments moderns ni masses intents de sonar d’una manera determinada. Tenia les cançons, vaig cercar els músics entre els meus bons amics (Carles Ratera, Andreu Moreno, Marc Mujal, Genís Bou, Nil Mujal, Pep Garau, Mateu Peramiquel, Laia Alzina, Maria Cirici i Laura Pau) i vaig fer el disc, simplement. Una concessió a la música tocada tal qual, sense gat amagat. DIUMENGE ens ha dut a llocs curiosos- Hem girat el que jo en dic “Orchestra” (sense ser-ho, és més aviat un combo) per diferents escenaris inicialment. Girona, Banyoles, Súria, Solsona o Barcelona n’han estat alguns. Vuit músics dalt l’escenari, estratosfèrics a més. Suficients músics com per no poder pagar les factures de la llum.

D’adolescent inquiet el meu avi sempre em preguntava què “com anava amb la Orquestra“. Bé, no era una Orquestra – li responia jo. Era un grup de punk – rock, però això no li deia perquè donava per entès que ell no ho entendria. Durant anys vaig sentir-me dir això de la Orchestra. Doncs mira ara, amb la Orquestra ha anat bé, gràcies. La tornaré a reunir quan tingui seixanta anys. Però crec que lo meu és un format més reduït perquè, si no em sé ni ordenar el calaix dels calçotets com puc saber gestionar una banda de vuit músics? Per això em vaig fer cantautor. Al diable, ha estat un plaer girar aquest disc tal i com va ser ideat i pensat: amb secció de vents, coristes, secció rítmica. Dit i fet. Tot un luxe del que estic agraït als músics i als programadors que van apostar-hi.

DIUMENGE és un disc d’antes, amb una producció d’ara. És el típic disc que sonarà bé, correcte i proper al mainstream dins la meva discografia. Una concessio al pop, però només això: una concessió momentània, un diumenge al dematí, un dia festiu, un gintònic tonto a les 12 del migdia. Ha estat una gira d’any i mig amb una arrencada amb músics i un final tocant força sol, per una qüestió de guanyar-hi algo en això de fer cançons. Perquè, per suposat, tampoc rebem ni volem diners de l’erari públic. Però això és un altre tema on, estimat lector/a, hi tens molt a dir i a fer. Ara i sempre support your local free rider! 

2018 és un any on he despremut el gas de l’accelerador del que respecta la promisió i el vendre enciclopèdies.  He actuat bastant, la veritat, però forçosament he hagut de reduir marxa en el que és la propaganda pel fet. La música ja és pràcticament només obra del màrketing del diable, així que m’he centrat en crear la meva pròpia església, el santuari aïllat del meu proper so i de les meves produccions, un espai de creativitat i art enfocat en especial a la música negra autòctona: l’estudi Jezz Records (la web en construcció). Un laboratori petit situat a Solsona on hi he enregistrat el meu tercer disc. Un espai on poder modelar exactament el so, amb moltíssimes limitacions però amb l’objectiu artístic de cumplir amb aquella sentència de Max Roach quan li preguntaven que què era el hip hop per a ell. Roach responia “El hip hop és so“. Amen, Max. La música també és so. I a mi em flipen aquestes coses. En fi, ja m’estic desviant de l’objectiu: ni més ni menys que convidar-vos a tots i totes a acomiadar aquest bon disc que es DIUMENGE el dijous 22 de novembre a les nou del vespre a Casa Gràcia. Us animo a comprar l’entrada anticipada (8€) i a gaudir de tres músics al nostre rotllo. Swing, rhythm and blues, jezz. L’aforament és limitat i ja se’n han venut unes quantes. Direm adéu a DIUMENGE i brindarem pel que hagi de venir en una nova interminable nit de bombo de club de jezz. No hi falteu. Dresscode: els peus calents i l’ànima alegre.

E.

 INFORMACIÓ IMPRESCINDIBLE PEL 22/11. 

+ Eduard Gener Trio: EDUARD GENER (piano i veu), VIC MOLINER (baix)  i ANDREU MORENO (bateria).

+ Hora i Lloc: 21:00, El Bis, Casa Gràcia (Passeig de Gràcia, 116, BIS, Barcelona)

+ Preu: 8 € anticipada / 10 € a taquilla

Link entrades: https://entradium.com/entradas/eduard-gener-a-casa-gracia-barcelona

 Girona. Sala La Planeta. Concert d'Eduard Gener, que presenta el seu disc Diumenge, dins del Black Music Festival.

Deixa un comentari