Setembre, com un cavall de Troia.

eduard_gener_gegants

Setembre ha arribat com un cavall de Troia. L’u d’aquest mes vaig falsejar la història de les cançons del ball de bastons de Solsona, endut per unes lletres pop enigmàtiques que diuen coses com “Soldevila, si el mercat n’és bo, confitura, confitura, si el mercat n’és bo, confitura i vi bo”, o bé “Pepa, balla, balla, Pepa, balla el rigodó”. Preguntant-me què era el “rigodon” o qui era en “Xirimicotet”, davant d’una audiència que jo esperava seriosa, i ho era, però no ho va ser tant com l’esperat. L’acte, magníficament ben arranjat i muntat per la Cobla de Solsona sota la direcció d’Albert Fontelles, va ser una delícia seriosa i a mi em va tocar fer el bufó, tal i com m’agrada i com sempre és. La història va ser captada per una càmera, deshonrosament, i aquí en teniu el resultat:

CONCERTS PER AQUEST SETEMBRE 

16S a l’ORFEÓ DE VIC, dins el Mercat de Música Viva de Vic - En un concert de promoció, un maridatge enomusical amb diferents artistes i vins. Hi haurà la magnífica Paula Valls, Pavvla o Les Oques Grasses. Interpretaré dues peces, en funció del vi. A les 12 del migdia. Podeu reservar la vostra entrada a aquest enllaç.

17S a SOLSONA, amb Uriol Gilibets - Setembre també porta altres contes, com un elogi al Perdedor fet per Uriol Gilibets i un servidor que ja fa temps que girem i que esperem que faci evolucionar el personatge. Musicalment, els concerts són una autèntica jam sesion de música i humor. Llibertat artística, oh que bé! Serà el 17 de setembre a Solsona, a la Plaça del Ruc, sota la Torre de les Hores, explicarem i musicarem la banda sonora d’un perdedor de poble, com naltres.

22S a TARRAGONA, a l’Espai de l’Associació Santa Teca, per les festes de Santa Tecla – Concert a piano i veu, en un lloc històric i de runes com qualsevol racó, entrada o petit espai per petit que sigui de Tarragona. Serà al carrer de Sant Llorenç, dins l’espai de l’Associació Santa Teca. Un concert únic on explicar l’origen de la lletra de Fes-me l’Any, d’aquelles batalles entre Cèsar i Pompeu. Com sempre, és una celebració que músiques americanes i d’autor com les meves sonin en un espai així.